Mel de somriure

Rinxols de primavera embolcallen un niuet de felicitat,
una simfonia de caramel ens trenca el son profund
mentre la teva imatge truca a la porta de matinada.
Uns quants píxels et descriuen
amb la tendresa que regalima de la mirada d'una mare.
Després del teu primer plor,
les teves primeres llàgrimes
ja viatgen cents de quilòmetres
dibuixant petits estels a ritme de valset
en els cors encara letàrgics d'aquest gris hivern.

Encara no conec el tacte suau
i el perfum encisador de la teva pell,
només sé el teu nom, Júlia.
La curiositat m'envaeix,
m'esmicola l'ànima en mil pedaços.
Tinc ganes d'agafar-te en braços,
sentir cada un dels teus minúsculs moviments,
escoltar amb la mirada els batecs del teu cor,
i teixir un somriure amb les teves petites mans,
i endolcir un bon dia,
i assaborir plàcidament una bona nit...

Només tres punts suspensius
separen els meus desitjos de la realitat.
Els teus ullets tan a prop
són com núvols de cotó ensucrat.
Amb la mel del teu somriure
ens captives, ens desintegres,
fas de nosaltres una massa dúctil,
esponjosa, fàcil de manejar,
i ens robes aquell petó
que havíem reservat amb tan recel
per aquest precís instant.