Cercador
L'univers
Un relat de: FifoEl Gran Mestre quan creava,
els daus estava tirant ?
Era una cosa pensada,
estava improvisant?
El Big Bang va ser el Principi.
Quan tornarem a No Ser?
Es pot veure algun indici,
(estrelles blanques, forats negres)
del Final d'aquest procés?
L'univers s'està expandint,
la creació sempre endavant.
Qui són els que tenen raó?
Els pensadors creacionistes
o bé els darwinians?
A terra els homes subjectes,
presoners del seu "saber"
volen entendre el miracle
que els Grans Déus segur van fer.
És supèrbia, vanitat,
o en tenen necessitat?
Però tot el que ha passat,
segur que és veritat?
Imatges anys llum emeses,
vistes estrelles vermelles
ja són blanques com donzelles,
o forats negres, mai se sap.
I així seguim preguntant
quina és la realitat,
l'univers on vivim
o el que creiem que veiem
tot i estar-se transformant?
Doncs bé,
jo estic astorat.
I abans del Big Bang
Què?
Fifo
Comentaris
-
Inmensitat i eternitat[Ofensiu]Unaquimera | 12-11-2008 | Valoració: 10
Torno a passar pel teu espai, tal com et vaig dir, per llegir-te una mica més. I en fer-ho, m'ha cridat l'atenció aquest mot tan potent: Univers.
Recordo que de petita intentava imaginar el nostre món i la resta de planetes que coneixia, i més enllà altres galàxies... i més lluny encara, altres... però sempre acabava preguntant-me: i més enllà del més enllà, què?
Per això m'he sentit sorpresa en acabar de llegir el teu poema: tu també et fas una pregunta similar!
Suposo que el temps i l'espai tenen dimensions desconegudes per a nosaltres: el "sempre" i "l'infinit" són misteris per resoldre, enigmes difícils d'abastar... no, amic Fifo?
T'envio una abraçada a la llum de les estrelles,
Unaquimera
-
És la gran pregunta...[Ofensiu]Queca | 28-10-2008
L'Un¡vers... M'agrada això del "I abans del Big Band, què?"
Preguntes clau amb paraules encertades i concises. L'enhorabona. -
El poeta que mira el cel i sent la creació[Ofensiu]Grocdefoc | 27-10-2008 | Valoració: 8
Benvolgut Fifo, del teu poema crec entendre
els dubtes del poeta que mira el cel i sent la creació
com un Atzar o com una Premeditació,
amb la pregunta clau de l'infinit: Té final el principi?
Dones a entendre el pensament complex de l'home
i les maneres diferents de percebre la creació.
Dones per suposat que la creació és cosa dels déus
però dubtes, i et preguntes cap a on anem, així
com també el gran dubte existencial del principi dels principis.
A reveure,
l´Autor
54 Relats
118 Comentaris
53162 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
Naixcut el 1941 a Mas de Barberans (Mon tsià), he viscut quasi sempre a Bcn.Graduat Social i Tecnic informatic des de 1968, estic gaudin d'un descans en el treball actiu, aprofitan-lo per escriure vivencies i sentiments en forma de relats i poemes.
fifoaika@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Silencia culpable
- Emprenyat, cabrejat
- Lo burro de Menaca
- Bon Nadal una abraçada a totes i tots
- Solstici d'estiu
- Llum de capvespre
- Salbutamol
- Incertesa
- Primer Tanka
- Haiku trist
- Haiku
- El Follet Paco, el Maná i el Diluvi no tant universal
- Si et busco no et trobo
- Paraules buides
- La raó no sé si molt pura, Critica a la crítica