L'única veu que sent és la del teu aclapador silenci

Un relat de: llunàtica

En aquell moment tot va caure a sobre. Vaig ser idiota quan vaig pensar que si t'ho explicava, potser em sentiria millor, més lliure... Però no. Em vaig sentir com una merda, en poques paraules.
Sobretot quan tu me vares dir que jo somiava massa, que tu m'estimaves, però com amiga. És a dir, que he vengut des de Mallorca per veure't, per estar amb tu, començar una nova vida al teu costat i ara, a les tres i mitja del matí, en aquesta plaça que m'ha quedat petita de cop, em dius això...
Hi ha gent, però tot s'ha aturat al meu voltant. No sent veus, l'única veu que sent és la del teu aclapador silenci, un silenci obligat; es nota que t'ha caigut malament tot el que ha passat. Què passa? No saps què dir? No em basta l'acaronament que em fas a la galta. I no m'agrada que m'estiguis mirant amb cara de pena... L'únic problema que tenc és que estic enamorada de tu, i tu em veus com a una simple amiga...

No passis pena, ara mateix agafo les maletes i marxo cap al meu món; un nou món on, potser, em pugui oblidar de la teva existència (i de la meva també...)

Comentaris

  • M'ha encantat![Ofensiu]
    Arbequina | 12-11-2006

    Molt sincer, amb expressions reflexives i intel·ligents alhora que viscerals (com apunta en Capdelin), una grandíssima mescla.

    Una forta abraçada.

    Arbequina.

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 07-03-2006 | Valoració: 10

    molt bo, visceral però sincer...
    A mi em passa que... quan hi ha hagut un problema, quan s'ha parlat massa o massa clar, quan hi ha crits i discussions, després... després hi ha aquell horrible... SILENCI... que em mata. Mentre hi ha paraules hi ha sang, hi ha foc, hi ha vida i mort... però aquell silenci... buit... on cadascú hi ha de posar les paraules i les temudes interpretacions...
    En quan al tema, és dur: amor i amistat... on són els límits... en el sexe? una estima bojament i l'altre només vol amistat = quina putada!
    però... no et desanimis... al menys tens les coses clares i no griseges els sentiments en absurds silencis...
    Una abraçada!

  • És dur...[Ofensiu]
    Silenci... | 07-03-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt, però al llegir-ho m'he sentit fatal... Has plasmat molt be els teus sentiments, m'ha agradat molt.
    Per cert tu ets sa mateixa Samy que a nes forum de es Joves de Mallorca?
    Dw besades!

l´Autor

llunàtica

4 Relats

9 Comentaris

3856 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
Després de pensar dura nt molt de temps a veure qui sóc jo, m'he adonat que sóc una minúscula part del que em pensava. Un cúmul de moltíssimes coses (la passió per l'escrpitura i per obrint pas, per poder viure dins un món ple de fantasies...). També tenc molts defectes, però MOLTS, un d'ells és que hi ha vegades que no trobo les paraules adients (us prego que em perdoneu, i em rectifiqueu, quan ho trobeu...) i això... Bé, sóc una noia de 15 anys, de Consell (Mallorca) i poca cosa més a dir...xDDD Salut i visca la terra!!!