Carta d'una desesperada

Un relat de: llunàtica

Avui acaba la meva dura vida,
una vida que no ha valgut la pena,
una vida que mai més voldré recordar
pel simple fet de que no sóc normal...

Tot es remunta ara ja fa uns quatre anys
quan vaig conéixer a la meva parella ideal;
una persona que em comprenia i
que, sobretot, m'estimava...

"A l'amor no hi ha fronteres!"
això era el que nosaltre déiem...
però en realitat si que ens importava
al menys a ella...

Ara ja s'entén el que passava:
dues al.lotes enamorades...
A on s'ha pogut veure això?
Tan sols als nostres cors...

Un tràgic dia, maleïda s'hora,
ella me va dir que no m'estimava.
Estava embullada, que ho deixéssim fer
necessitava temps...

Amb llàgrimes als meus ulls
li vaig dir que d'acord.
No era meva, podia fer el que volgués...
Va marxar sense despedir-se, sense un adéu...

Després d'uns dies
em vaig adonar que la necessitava,
l'amava, l'enyorava;
la meva vida era una merda...

Així que vaig decidir fer una cosa,
era el millor que podia fer;
desaparéixer del mapa
i que tothom m'oblidés...

Com vaig pensar o vaig fer:
al lloc on ens vam conéixer
una nota vaig deixar, on posava:
"estaré pendent de tu al cel..."

Després, sense pensar-ho dues voltes
la vida em vaig llevar
després de saber
que allò era el meu final...

Comentaris

  • Dues noies enamorades...[Ofensiu]
    Silenci... | 10-03-2006 | Valoració: 9

    M'encanta! Enserio aquest sentiment de frustació, aquest sentiment que et fa pensar que ara ja no importa res... Tu ho has dit:
    "dues al.lotes enamorades...
    A on s'ha pogut veure això?
    Tan sols als nostres cors..."
    Hi ha molta gent que no enten aquests senitments i això realment fa llàstima... Alomillor és el fet que ara els meus anims no estàn molt amunt o que realment soc així però aquest relat m'ha fet llastima, no pel fet de que la noia es suicides per la falta de l'altre prsona, sinó pel fet que l'altre estés embullada i per aìxò la deixes... Buf realment no m'entenc ni jo mateixa :S Deixeu correr...
    Apa adèu Enhorabona!!!
    Besades!!!

  • Sorprenent...[Ofensiu]
    silenci_fosc | 02-03-2006

    La desesperació amb la que redactes cada paraula, la desesperació d'un cor que estima fins al punt de estar disposat a perdre la vida en adonar-se del fracàs.

    M'ha agradat, de debò et seguiré llegint, no deixis d'escriure !

    Una abraçada i ànims per seguir lluitant!

    Fes un cop d'ull als meus relats, i comenta'm si no et fa res ... ;)

    Petons!!!

  • tramuntana | 21-07-2005 | Valoració: 8

    wnas!! primer de tot donar-te la benvinguda!! són les vuit del matí, així que perdona si dic alguna vajenada...xD! bé, el poema està molt bé. M'agrada! l que passa es que, segurament seré jo que estic adormida, però...no he entés si és un noi o una noia qui escriu la carta. Pel títol sembla que sigui una noia però despreès a la tercera estrofa em desconcerta quan dius:
    A l'amor no hi ha fronteres!"
    això era el que nosaltres déiem...
    però en realitat si que ens importava
    al menys a ella...

    bueno, perdona, es que estic molt molt adormida!!!!!!! em `podries contestar això quan puguis??? Moltes gràcies i molt petons

    Laura^^

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

llunàtica

4 Relats

9 Comentaris

3734 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
Després de pensar dura nt molt de temps a veure qui sóc jo, m'he adonat que sóc una minúscula part del que em pensava. Un cúmul de moltíssimes coses (la passió per l'escrpitura i per obrint pas, per poder viure dins un món ple de fantasies...). També tenc molts defectes, però MOLTS, un d'ells és que hi ha vegades que no trobo les paraules adients (us prego que em perdoneu, i em rectifiqueu, quan ho trobeu...) i això... Bé, sóc una noia de 15 anys, de Consell (Mallorca) i poca cosa més a dir...xDDD Salut i visca la terra!!!