Girant la cantonada....

...Em trobo en un món absolutament diferent, sense la seva presència pareix tot més fàcil! Però alhora més difícil....
Vaig carrer avall i em vaig trobant a gent coneguda, que em demana com anam ell i jo... Jo els contesta tots per igual: ELL HA MORT! Però no em creuen... Duc les mans vermelles.... Ningú les veu?
Em van seguint i van xerrant i xafardejant molt fluix, per tal que jo no els escolti... Arribo a un hospital. Què faig allà? No ho sé, estava caminant i he arribat allà... M'agradaria cridar i que tothom s'adones que HE MATAT AL MEU AGRESSOR! Però si ho fes, ningú em creuria... Jo no tenc cap ferida, cap cop; ell té una ferida mortal, que li he fet jo. Vaig a un mentge , demano que cridi a la policia, que he matat a la meva parella, que jo no he fet res. Ell era l'agressor. Als 3 minuts, la policia m'agafa. No em volen creure. Els acompanyo fins a casa i allà es troben amb el panorama. No s'adonen que el que ell volia era llevar-me la vida? Ells no em fan cas, ah no? Doncs ara s'adonaran de tot el que he passat durant aquests anys, gràcies a l'humiliació, terror i ganes de matar-me que em va donar ell, la persona amb menys sentiments de tot el món. GRÀCIES PER FER QUE LA MEVA VIDA ACABI AQUÍ! Sense més preàmbuls em llevo la vida per a sempre! FINS SEMPRE! A LA FÍ HAS ACONSEGUIT EL QUE VOLIES, NO ENRIC?