L'oreneta... com jo

ha estat prou llarg oreneta d' il·lussions,sembla ser que has creuat el mar forçes vegades,i tornes amb un cantar més savi i esplendorós.
Endavant

que va escriure sobre l'oreneta missatgera d'amor
l'amor t'ha de fer lliure com l'oreneta
hi ha un pa meu a la post, -poema en edició-
la primavera em crida, no tinc massa temps per crear poesia, però sóc molt feliç i estic més enamorat que mai
gràcies per seguir-me
pd en salzburg en té un de nou

que va escriure sobre l'oreneta missatgera d'amor
l'amor t'ha de fer lliure com l'oreneta
hi ha un pa meu a la post, -poema en edició-
la primavera em crida, no tinc massa temps per crear poesia, però sóc molt feliç i estic més enamorat que mai
gràcies per seguir-me
pd en salzburg en té un de nou

cap a tu, cap a l'amor

Doncs sí, la veritat és que ve a ser la mateixa idea (no et pensis que hi ha hagut plagi eh?). Vas repetint el vers "com l'oreneta" sense que se sàpiga la comparació fins al final, on apareix el "jo" poètic a qui l'agradaria identificar-se amb els trets d'aquest ocell.

"Com l'oreneta...
fràgil i forta,
enfrontant-se,
valenta,
a la tempesta més feixuga,
perquè sap que sempre,
més enllà,
hi ha un destí que l'aixopluga."

M'encanta perquè essent petita també té el temperament per enfrontar-se a les dificultats. Certament en els teus versos es respira brevetat, lleugeresa, velocitat, tal com el vol de l'oreneta.

Amb 39 relats publicats trigaré un temps en llegir-me'ls però aniré comentant-los. A veure si és possible anar resseguint un itinerari per la teva poesia.

PD: El nom de Grünewald és el nom figurat d'un pintor alemany del segle XVI, a qui un servidor vol fer-hi un homenatge (després d'haver fet algun treball de la seva obra). No hi ha més... Fins aviat!!!!

L'ocell: símbol de llibertat que amb les seves ales i el seu lleuger cos és capaç de mantenir-se enmig del càlid cel sense necessitat de que res l'aguanti. "L'oreneta... com jo" Lliure, com jo! Feliç, com jo! Orgullosa d'ella mateixa, com jo. Sense por a fer un pas endavant, com jo. Lliure per prendre les meves decisions sense por. Lliure per moure les ales per dirigir-me al meu destí. Capaç de travessar un oceà i volar entre mig dels astres que també se sent seus. Lliure per gaudir de l'aire que acarícia les seves plomes.

L'oreneta, que ens implora llibertat.
És preciós sentir-se lliure.

Gemm@

Fidel al meu costum, he llegit " i jo em pregunto" i "imperatius d'amor". Com a poemes, els he trobat magnífics. Ja sé que demanes falles, però no en sé trobar. Curts, sobre tot el primer, directes, senzills, tremends.
La pega li posaria al contingut. Massa vegades ens enamorem de qui no ens correspon. No pot ser. És com els vestits cars: si un noi no deixa ben palès que li agrades, tu ni te'l miris. I quan et faci cas, no oblidis mai que has de conservar la teva essència, has de ser tu amb ell. No li diguis droga, que crea massa addicció, digues-li, simplement i per exemple: somni. Si amb ell és fàcil acomplir els teus somnis, és bo per a tu.
I ara toca el poema de l'oreneta. Aquest m'ha agradat menys. Nó sé dir per què. Potser és massa llarg, la rima està més forçada, o perquè és més tòpic.
Vaig dir que et llegiria tota l'obra.

Com l'oreneta m'agradaria ser!!
LLIURE!!

M'encanta el tema que tracta aquest poema, la llibertat. Ara a filosofia estem fent molts filosofs i tots diuen que no podem ser lliures i (bla,bla,bla... etc) però tu en el poema al final dius que t'agradaria sentir-te lliure, i això si que ho podem fer. Tu et sents lliure quan poguis fer com l'oreneta.
Maku, molt maku. M'ha agradat molt.

PD: Et comento, podriem dir tard, perque durant la setmana tot i que t'he estat llegint no sabia que dir, perque tampoc no els acaba de entendre del tot els teus poemes i perque he estat una mica malament en inspiració i tal. Però em sembla k ja sem passa.

SEgueix escribint i forces!!

Equinozio

Com l'oreneta cal sentir-se lliure per poder escriure en plena llibertat. Com l'oreneta s'ha de volar lliure perquè no res ens faci dubtar envers la veritat o bé la no veritat, tant se val perquè no deixa de ser preciós el fet de volar en llibertat

... amb llibertat, amb ganes... Sense fronteres, sense cap classe de temor... Autosuficient...
Una passada la idea i l'estructura amb la qual està vestida!
Salut i força!

COMENT

L'anhel de llibertat i l'anhel de volar. Quantes vegades no s'han presentat l'un al costat de l'altre? El vol com a fugida, potser simplement perquè creiem que des de l'alçada contemplarem el món, la nostra vida, amb un sol cop d'ull, i tot plegat se'ns farà més fàcil.

De la mateixa manera que li ha passat a George Brown, m'he sentit oreneta alçant el vol, escoltant el cor, creuant el mar i arribant a bona terra, on m'hi quedaré.

I així vol sentir-se la poetessa: "Com l'oreneta lliure... / així vull sentir-me jo." I així m'encantaria, també a mi, ser capaç de sentir-me.

Salut!

LLIBRE

Sempre desitgem altres coses que les que tenim, seria magnífic poder ser oreneta per poder fer tot això que descrius de forma tant bonica... però també és magnífic ser com som, per poder fer tot el que fem... estic convençut que així com tu vols sentir tot allò que sent l'oreneta, ella voldria sentir tot el que tu sents...
L'oreneta quan té problemes fuig... en canvi nosaltres, tot i que molts cops volem fugir, els enfrontem, ja li agradaria a l'oreneta ser tant valenta com nosaltres!
Amb això el que vull dir, és que està molt bé desitjar (somiar) altres capacitats, però sense oblidar mai les nostres virtuts... nosaltres també podem sentir-nos lliures, i no perquè fugim, sinó perquè lluitem per la llibertat!
M'ha agradat molt el poema, m'he sentit oreneta... he desitjat per un moment poder ser oreneta... poder ser lliure sense haver de lluitar... poder volar per buscar nous horitzons...

un abraçada,
Jordi.

Seria bonic, ser una oreneta i sentirse lliure i empendre el vol,quand sentiguesim nescesitat de fugir.
M'agradat molt.

Com l'oreneta, es busca fugir del mal temps, de les tristeses, de tot allò que ens enmanilla i ens subjecte sense deixar-nos anar. Volem volar lliures sense cadenes. Un poema ben portat. M'ha agradat molt.

Un petó lliure, i a volar!