Cercador
Londres IV
Un relat de: silvia_peratalladaNo hi ha carbonet més ben gastat
que amb el Degas que tinc davant.
Una dona asseguda
que s'arregla el cabell,
d'esquena, insinuant
el cos que
la roba de carbó no deixa veure.
Una espurna de llum,
roig valent, fugaç dins la cambra
dóna sentit a la línia
de la vida d'aquesta dona,
potser és la ment del pintor,
que s'acosta lentament
fins al seu cos roent,
més història...mai sabrem.
Comentaris
-
Puc veure...[Ofensiu]Ze Pequeño | 08-07-2005
...el quadre a través del teu escrit. Descrius la imatge amb senzillesa, però d'una manera tan gràfica!!
Has fet un quadre amb lletres, i això és una meravella!!
Una abraçada.
Salz.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581039 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....