Londres IV

Un relat de: silvia_peratallada

No hi ha carbonet més ben gastat
que amb el Degas que tinc davant.

Una dona asseguda
que s'arregla el cabell,
d'esquena, insinuant
el cos que
la roba de carbó no deixa veure.

Una espurna de llum,
roig valent, fugaç dins la cambra
dóna sentit a la línia
de la vida d'aquesta dona,
potser és la ment del pintor,
que s'acosta lentament
fins al seu cos roent,
més història...mai sabrem.

Comentaris

  • Puc veure...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 08-07-2005

    ...el quadre a través del teu escrit. Descrius la imatge amb senzillesa, però d'una manera tan gràfica!!

    Has fet un quadre amb lletres, i això és una meravella!!

    Una abraçada.

    Salz.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com