Cercador
Lluna
Un relat de: Anònim- Compartir:
Era una nit com qualsevol altre,
sense res d'especial,
quan se'm va donar per mirar al cel
i et vaig veure a tu,
brillaves entre totes les estrelles
molt més intensament.
La teva blanca llum em fascinava,
i encara ho fa avui.
Dolça, pura i neta com la dels àngels,
així era aquella llum
que pels ulls em va anar infectant
i al cor es va allotjar.
Ja fa molt temps que no et veig brillar
però sé que hi ets.
Sóc massa insignificant perquè em vegis
però des d'aquí baix
sé que els negres núvols que ara t'oculten
(espero que aviat)
algun dia desapareixeran.
Comentaris
-
t'he trobat...[Ofensiu]perunforat | 06-09-2007
pel fòrum, "el meu últim poema" i l'he llegit!
quan succeeix quelcom que ens fa pujar al cel ja no hi ha poemes com "estic fart"...ni de tristesa, ni melangia...I tot mirant la lluna qualsevol pensament que ens faci mirar.la amb cara "d'atontats" olé....benvinguda la lluna cada nit que arriba, benvinguts somnis, il.lusions....i que carai...també els dies que no ho són tan perquè arriba el premi dels que crec que vivim amb la sang calenta i tintem de vermell les paraules que encerclen la nostra vida.
rkl
-
quan miro la lluna[Ofensiu]Nina Abril | 03-04-2007
no puc evitar pensar... Quanta gent deu estar mirant la mateixa lluna ara mateix? I en diferents indrets del món.
Quan era adolescent m'agradava pujar per les nits a la teulada de casa. I m'estirava mirant amunt. Pensava que una d'aquestes persones seria algú molt especial, algú per a mi. I tot i que no el conegués, pensava... almenys compartim la mateixa lluna.
Petons.