llum

Un relat de: edgar naúj

Quanta llum en els teus ulls
llum de l'alba si em mires
Què hermòs el teu somriure
brisa del mar si és per a mi.
La teva mà al meu rostre
aigua de manantial.
Deixa'm el teu cabell
fresc salze ploraner.
Parla'm a l'oïda
murmuri de colom.
Confessa els teus dessitjos
rierol desbocat.
Deixa el teu cor pres
espesa boira d'hibern.
Allibera el teu pensament
clar de llum.
Clava els teus peus
al meu costat
aire que em dona vida.
Fes arrels al meu costat
aigua que calma la meva sed.

Comentaris

  • la teva llum...[Ofensiu]
    ROSASP | 25-03-2005 | Valoració: 9

    Quan una persona es converteix en la llum que tot ho il·lumina i a la seva vora tot esdevé ple de colors i sensacions que t'envaeixen el cor.
    L'amor que cura, nodreix i rega les arrels més profundes.
    Molt tendre i sincer.
    Una abraçada i molta inspiració!