Llum entre les escletxes

És fantàstic saber fer tot això que tu saps fer, despullar-te de tot per anar engolint sensació rera sensació, sentiment rere sentiment, silencis, veus, tot allò del que alimentes el teu cor per palpar aquesta vida intensa i immensa que hi ha al darrere de qualsevol petita cosa. Però només hi és si es sap trobar.... i tu en saps! I encara millor, ho saps escriure amb aquesta destresa que m'entusiasme, amb aquesta elegància literària que m'enamora.

He vingut a buscar aquest poema que et van seleccionar pel premi de Girona, perquè sabia que, de nou, no em quedaria sense una nova sensació apresa avui. Perquè aquesta llum entre escletxes m'ha ensenyat noves coses, m'ha fet apreciar noves sensacions, m'ha mostrat nous sentiments. I això m'encanta, Rosa, copsar noves coses, constantment, amb els teus poemas.

Una abraçada molt i molt gran, i felicitats pel poema..... per tots els teus poemes i per la manera tan preciosa que tens d'escriure.... i d'escriure als altres (que ja et veig, ja....)

Un petó, Rosa. Fins la propera!

Bufaaaa com triumfa el poema, està molt molt currat!M'ha encantat...TOT!
Quina senzillesa, quin domini, és genial!Es que si m'hagués de quedar amb alguna frase no sé quina agafaria!M'has deixat flipada!Uauuuu!
Ets una de les millors de la web!;)

com jugues amb les paraules i els seus sentits, com capgires les frases perquè esdevinguin allò contrari, i així poder expressar els pensaments del teu cap. Enhorabona altre cop! Uns bons versos!
Una abraçada,
AtzaVaRa

l'esència és a tants llocs... La nuesa del cos, la carència d'informació, la mirada sense prejudici, la paraula literal, la carícia, el petó...
Quines paraules tan boniques; entre elles, trobaríem l'esència de l'ésser humà? Petons.