Cercador
Lligat de mans i peus
Un relat de: Anònim- Compartir:
No sé on ets,
amb prou feines sé de tu,
cada cop et veig més lluny
i no puc fer-hi res,
com si estigués
lligat de mans i peus,
no sé que he de fer.
I ara, que tan lluny estàs,
que tantes milles ens separen,
no puc demanar-te el teu amor,
que sé que no se'm concedirà,
tot i que no hi renuncio.
Tant sols et demano:
si us plau, sigues feliç.
Comentaris
-
Un altre bon poema...[Ofensiu]brideshead | 27-06-2006 | Valoració: 10
"I un altre cop,
caminant tot sol,
sense saber que dir,
sense saber que fer,
sense saber on anar...
Sol,
negant la realitat,
somiant amb el futur,
sense mirar mai enrera,
a un passat que crema...
Sol, malferit,
fugint de la tristea,
fugint del dolor,
sense poder-ne fugir,
perdent les esperances,
anant sempre endavant".
... que algun dia et durà a les cotes més altes de la felicitat.
Un petonet, Anònim.