Cercador
Lligams
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Només dient-te un adéu
puc seguir el meu camí.
No és un fins mai ni un
oblit desesperat.
Encara veig en els teus ulls
l'esperança de molt somnis,
que s'han quedat somorts
amb la teva precipitada marxa.
Ets part del gran engranatge
del meu cervell, i em sento
el cor nostàlgic.
Els comiats són el meu punt feble,
potser la mort és un adéu més.
Ho vull comprendre així, i dir-te
que guardo dins meu
moments inesborrables,
però no vull que el teu record
m'ofegui l'esperança d'avançar.
Ens hem de permetre viure
lliures de tantes càrregues
emocionals, sense tan pes
a les espatlles.
Replantar en l'enyor
noves il·lusions.
Així ho vull entendre,
així ho entenc,
fer-ho serà de ben segur,
figues d'un altre paner.
Comentaris
-
Els adéus...[Ofensiu]Llibre | 20-12-2004
sempre són durs. Però sempre queda aquella lleu guspira que et diu que potser un dia us retrobareu, encara que només sigui per recordar rere el rostre que el temps ha transformat, una part de la persona que vares conèixer.
Però els adéus que ens marca la mort, aquests són molt més durs. Et deixen la sensació de buidor, d'haver de comprendre, de cop i volte, el significat de les paraules "mai més", tantes vegades pronunciades i tan poc estudiades.
He viscut moltes morts al meu entorn, i quan més anys poses en el teu caminar, més sensació tens que el cor s'esquerda. I durant ides i dies et promets que sempre recordaràs aquella cara, aquella rialla, aquella anècdota absurda que tant i tant ens va fer riure... I després t'adones que no cal esforçar-se: la mort no s'ho endú tot. Sempre queda una part de l'ànima... a la memòria? ...al cor? ...al pensament? On sigui! La qüestió és que hi queda.
Endavant, Rosa!
LLIBRE -
què cert[Ofensiu]silvia_peratallada | 20-12-2004 | Valoració: 9
què cret tot el que escrius...el sentiment d'un adéu...
la manera de veure una mort propera...
l'afany d'anar endavant, encara que els records ens vulguin guiar endarrera...
felicitats!!
molt encertat....sobretot l'última part... -
ho podem provar[Ofensiu]Shu Hua | 20-12-2004 | Valoració: 9
el que sí està clar és que la vida és molt forta i demana vida. Amb el temps ens acostumem a la pèrdua. No podrem oblidar, però sí conviure-hi.
M'ha agradat molt el teu poema, Rosa, gràcies i bon nadal
glòria
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644041 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")