Llibretes

Un relat de: Psique*

Va decidir que a partir d'avui apuntaria els somnis en una llibreta. Sempre li havia fet una ràbia immensa recordar el que havia somiat amb el cap sota els llençols quan encara no havia ni obert els ulls i adonar-se de que, al tornar del lavabo, ja ni recordava els personatges principals.
Li agradaven les llibretes, anotar coses que li passaven pel cap. Fragments de cançons, sobretot cançons que la feien plorar.
En alguna ocasió anotava com anava vestida la gent o com la miraven o com n'estava d'orgullosa de que avui sortís el sol.
Poemes, també escrivia poemes.
Sí, li agradaven les llibretes. Fa poc que li havien regalat una que semblava feta exprés per ella. Un encert d'un amiga. A la portada els mítics dibuixos d'en Haring.
Cansada, doncs, de com n'eren d'efímers els seus somnis decidí posar-hi remei.
S'adonà, després de molts matins escribint intentant no perdre cap detall, de que en moltes ocasions s'ajuntaven personatges d'èpoques passades amb personatges actuals. Gent que mai no s'havia conegut.
Situacions de pel·lícula. Què de pel·lícula! No! Situacions... no sabia definir-ho.
Surrealistes no era la paraula per que tohom tenia somnis surrealistes.
I els seus eren... surrealistes, també. Si, s'havia resignat a creure que eren això... surrealistes.
Però és que aquesta paraula... sí, li feia ràbia. Per que abans havia estat una paraula de culte i ara ja estava a l'abast de tothom. I això li feia ràbia.
La tasca d'anar anotant era distreta. Requeria un esforç mental que no et proposaven ni els Sudokus de nivell avançat tant de moda del moment (també li feien ràbia, els sudokus). Li agradava la sensació de quan, ja apunt de tancar la llibreta recordava un fet clau. Un fet que feia uns segons no existia i al recordar-lo s'havia tornat imprescindible.
En alguna ocasió el somni s'havia repetit i això no li agradava gaire, tot i que alhora la inquietava... quan li passava això ja no pensava en res més en tot el dia. Bé, sí, sols però en els seus espais en blanc; quan mirava per la finestra del bus, o quan sentia una cançó buida o quan sentia la lliçó d'una altra època passada ja morta pels designis del destí.
Ella no creia en el destí.
Li agradava no creure-hi tot i que li fos sumament inevitable legir els horòscops (més d'un cop encertats, i això li feia més ràbia encara) de La Vanguardia.
La tasca d'anar anotant somnis i de crear una altra vida al voltant de la seva l'exitava.
Era com si visqués dos cops.
Dormir s'havia tornat en un fet útil.

I quan no somiava...?





Morí.







Es passà catorze anys somiant, cada cada nit! Aquella primera llibreta d'en Haring es veié exhaurida ja al primer mes i mig.
Les supliren les altres moltes llibretes. Llibretes que havien estat regals d'amics propers que sabien fins a quin punt li agradaven.
Deixà de somiar.
No ho pogué suportar.
No sabia inventar històries.
Les sabia interpretar.


MORÍ.

Comentaris

  • * M'agraden les Llibretes! *[Ofensiu]
    kispar fidu | 07-12-2006 | Valoració: 10

    eis! bones noieta! quan de temps!

    la veritat és que feia temps que no se'm feia innevitable navegar per RC saltant de relat en relat! i aquests dies hi estic retrobant el plaer!

    Li agradava la sensació de quan, ja apunt de tancar la llibreta recordava un fet clau. Un fet que feia uns segons no existia i al recordar-lo s'havia tornat imprescindible.

    uaa! m'he sentit tan identificada en aquest trosset! jo tmb sóc amant de les llibretes! sips! m'encanta apuntar tot allò que em ve pel cap, fer col·lecció de frases de llibres, frases de cançons, lletres senceres que em transmeten molt... m'encanta! i poder-hi anotar tots aquells pensaments que em venen al cap quan no tinc un ordinador davant i necessito un boli i paper...! últimament sempre en porto una al damunt! o algun conjunt de fulls on poder-ho anotar!

    i, aquest fragment... quantes nits, ja dins del llit, a punt d'aclucar els ulls, m'he desvetllat i aixecat per anotar alguna cosa per por a ser oblidada en somnis...! O, estar al llit, i començar a pensar i a rebre un munt d'informació que vols deixar immortalitzada en algun racó, i t'alces corrents per anotar-ho...

    m'ha agradat el teu escrit!

    un homenatge a les Llibretes! les nostres còmplices companyes!

    petons, i dolces retrobades!

    ens seguirem veient per aquí i entre flogs!

    nanit,
    Gemm@

  • No se si[Ofensiu]
    Valentí Valent | 28-02-2006

    the entes perque el relat resulta una mica confus - no tho he damagar - encara que segurament tu saps que vols dir
    em deixes amb el dubte i aixo em neguiteja
    Valenti Valent

  • Guspira | 27-02-2006

    Felicitats per aquest relat de somnis! Aquests somnis tan fugissers que tant bon punt recordem, als segons ja ens hi podem ficar a buscar a la memoria que no els trobem.
    I aquests detalls dels que no tenim consciència i que, en un obrir i tancar d'ulls, pam, s'apareixen, i potser és el que i dona sentit a tot el somni.
    Espero que tinguis encara moltes llibretes per omplir de somnis, relats i versos!

    Una abraçada

    GuSPI

  • Carme | 05-02-2006

    De sobte, entro a la web de relats, miro els últims publicats i... sopresa. Me l'he tornat a llegir i m'ha tornat a agradar molt, de debò. Somnis, llibretes, màgia, incertesa...

    1petó.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Psique*

9 Relats

41 Comentaris

13541 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nascuda al 1986 al mes més encisador de tots, possible futura historiadora de l'Art, monitora d'esplai, cantant de coral. . .


Pel que fa a mi; doncs senzillament optimista, vitalista, compromesa, enèrgica, però a vegades neguitosa, negativa, íntima.
Infinitament curiosa i observadora, detallista en tots els sentits. Els dedico i els valoro, sobretots els més petits.

I amant, amant de les lletres i les arts.

El que pugui escriure podeu pensar que és un petit mirall de mí mateixa, sí hi estic d'acord, però no us refieu: tinc dies de tot; sóc humana. Vulnerable. Jove, i en algun cas, insegura.
Els meus escrits poden estar plens de llum. Els meus escrits poden enforsquir-se. Poden ser agosarats, seguramenr també podran ser absurds. Però són escrits. Ni més ni menys. Sensacions, històries, paraules. Això és tot.
Et convido a que siguis tu qui els hi dóni sentit...



Endavant.

Psique*


[www.fotolog.com/abril_abril]