Cançó de la felicitat.

que juganera ens arrenca somriures que quedaven amagats rere les penes?

penso, que existeix la felicitats per aquells que saben buscar-la... i tenint en compte, també, que com diu Jorge Bucay "un buscador es alguien que busca, no necesariamente alguien que encuentra".

( uoo! quan de temps sense passar per les teves línies!!! jejeje )

que vagi bé!
ens veiem!
Gemm@

Que no deixis de cantar mai

He estat llegint els teus tres relats que fins ara has publicat, i t'he de dir que tots tres m'han agradat molt, m'agrada la teva originalitat. Jo no ho soc gaire (per no dir gens) d'original, però m'agrada molt aquesta frescor que trensmeten els teus relats.
Et segeré lleguint, besades!!!

Papallona

Cançó a la felicitat..
Aquella que no sabem descriure, un estat eteri i volàtil que tal com es captura al vol, s'esmuny entre els dits quan menys t'ho esperes.
És un estat d'ànim, una percepció abstracta, un impossible?
Totes les paraules amb que l'envoltes, són fraccions del que és, sentiments i sensacions que genera en nosaltres.
Acabes amb el plantejament de si existeix en realitat, però si li haguèssim de ficar un rostre, cadascú li dibuixaria distint.
Suposo que hi ha tantes idees de la felicitats com éssers humans existim...

Carai, m'estic ficant existencialista i ja me'n començo a anar de l'olla.

Una abraçada i molta inspiració!