Cercador
Passarà el temps. Tornaràs a bategar.
Un relat de: Psique*- Compartir:
Em perdo entre els fulls blancs
m'esbaeixo amb les paraules
el cap se'n va, esperitat, marxa.
Penso en tu, penso en mi
penso en la dolçor,
que em dongueres ahir.
Torno als fulls blancs, plens d'històries del passat
torno a mi, a vessar de records;
mai no suficients. Tots ja morts.
Incertesa que m'espanta
impaciència que s'accelera
ulls cansats, acostant-se a la ceguesa.
Mans buides, silencis trencats.
Passes falses
salts en va.
Torno als fulls
i torno a marxar.
Torno a creure en mi
i torno a fracassar.
Situació desconeguda;
por a no interpretar bé el meu paper
els somriures sempre m'acompanyen
ara m'abandonen
i no sé ben bé per què.
Son acumulada
descans merescut.
Sensacions cada cop mes nues
tu i jo sols,
sols jo i tu.
Comentaris
-
ufff...intens![Ofensiu]NitsdAbril | 04-04-2006
Avui t'he descobert i he llegit alguns dels teus poemes. Fas tan fàcil l'expressió dels sentiments i de les sensacions que crees empatia amb el lector/a. Fantàstic! Continua escrivint.
Nitsd@bril!
-
Perfecte![Ofensiu]Guspira | 22-06-2005 | Valoració: 10
Si, aquestes nits d'estudi, amb els papers plens d'histories del passat (potser d'art? :P), intentant estudiar, fent un esforç per no caure en el record... però que sempre ens acaba vencent, ve la seva imatge, "la dolçor que em dongueres ahir", perdem la concentració, com dius al poema "Torno als fulls i torno a marxar", no hi ha treva, no podem fer fora al record... la son s'acumula, les sensacions es mostren cada cop més fortes i els papers "desapareixen"...
Felicitats pel poema!!
GuSPIRA
l´Autor
9 Relats
41 Comentaris
14534 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Nascuda al 1986 al mes més encisador de tots, possible futura historiadora de l'Art, monitora d'esplai, cantant de coral. . .Pel que fa a mi; doncs senzillament optimista, vitalista, compromesa, enèrgica, però a vegades neguitosa, negativa, íntima.
Infinitament curiosa i observadora, detallista en tots els sentits. Els dedico i els valoro, sobretots els més petits.
I amant, amant de les lletres i les arts.
El que pugui escriure podeu pensar que és un petit mirall de mí mateixa, sí hi estic d'acord, però no us refieu: tinc dies de tot; sóc humana. Vulnerable. Jove, i en algun cas, insegura.
Els meus escrits poden estar plens de llum. Els meus escrits poden enforsquir-se. Poden ser agosarats, seguramenr també podran ser absurds. Però són escrits. Ni més ni menys. Sensacions, històries, paraules. Això és tot.
Et convido a que siguis tu qui els hi dóni sentit...
Endavant.
Psique*
[www.fotolog.com/abril_abril]