llenguatge III

pel meu gust de salvatge. La idea d'agafar una oració i reconvertir-la no és nova, però tu ho fas amb un gust exquisit. El ritme meravellós des de comences l'oració ens porta amb suaus ondulacions cap el final, que no tanca, sinó que obre.

També els primers versos són bons:
Totes les virtuts del cel
vora un lleu moviment de cames,
solució circular a la rigidesa dels sentits,

que, com veus, jo hauria trencat diferent (o no hauria trencat dels sentits).

L'únic que em sobre és el vers d'entremig, potser perquè no em lliga, potser perquè sóc molt poc de missa (de fet sóc un menjacapellans irredecte!).

Has fet un poema que em podria aprendre de memòria. I això es pot dir de molt pocs poemes!

Xavier

de tots tres, aquest m'agrada més.
"santificat sigui el teu mon
vingui a nosaltres el teu ventre"
arrauxat de tot ja, perdent ja tota continència... déu meu déu meu perquè m'has abandonat?"
La lletra sagrada és bona inspiració, hi ha eros a dojo!