Llavors sí que teníem temps

Un relat de: Far de Cavalleria

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Un altre cop estava aquí, al meu costat. Mai m'havia atrevit a dir-li res. Ara tenia l'oportunitat de trencar aquesta estadística. Estava maquíssima. Camisa blanca insinuant uns sostenidors del mateix color. Pell bruna, cabells rossos. Faldilla de cuiro. No duia mitges. Sabates negres amb un taló alt que estilitzava encara més la seva figura. Estava estupenda, com sempre. No podia dir-li el que estava pensant però avui ho havia de fer, avui havia de fer-li saber que jo existia i que tenia veu i que la utilitzava per dir coses interessants com per exemple, mmmmmmmmmmm
La meva opinió sobre la guerra, sobre els americans, sobre Sadam, mmm....no, d'aquest tema n'hi havia per donar i vendre en totes les emissores de ràdio i televisors. Podria pensar que era un pesat, que no tenia personalitat i que per presentar-me utilitzava el mateix tema de conversa del rectangle de botxes, de la parada del peix o de la cua del forn.
No, calia ser una mica més original. Podria dir-li que les seves sabates em semblaven molt boniques (quins turmells!) i que on les havia comprat? Aquest és un tema que agrada molt tocar entre les fèmines. Sí, és clar, entre dones, entre elles. Evident. Aquí no tenia res a pelar, jo. No era conversa home-dona que començaven a dirigir-se la paraula.
 Aquest tio és idiota! , què li fa a aquest per demanar-me per les sabates? - diria i au adéu a la meva oportunitat.
Tenia clar que el tema climàtic estava descartat. I això que anava ben informat. M'havia mamat les previsions de tot el cap de setmana a la barra d'en Siscu, mentre em prenia el quinto - premi de després de la feina. No hi havia ningú, així que, el que tu vulguis, Picó. Sóc tot teu!
Passava el temps, era urgent decidir-me i no era capaç d'encetar ni la presentació de la meva persona,
 Hola, bona tarda, em dic Lluís i sóc el veí del sisè.- Notava com em tremolava la veu, mentre assajava de boca endins.
Definitivament, mut.
Un altre cop, mut.
Com sempre, mut.
Per aprofitar aquell preciós temps amb ella em vaig inventar, imaginar, dissenyar, un trajecte al qual jo pujaria, de ben segur, en alguna altra ocasió, des del sofà de casa meva.

Cap amunt, cap amunt

Vaig agenollar-me i vaig baixar el cap fins que els meus llavis van tocar la punta de les seves sabates. Besant, vaig pujar fins a tocar l'empenya, d'aquí un gir cap a la dreta i ja estava omplint de desig el seu turmell. Mica en mica, arrossegant la llengua vaig anar pujant per la seva cama dreta deixant empremtes de saliva. Sobre el genoll de l'esquerra acabava de col·locar la meva mà dreta, oberta, tocant la seva pell amb el palpís dels meus dits trapelles.

Estava calenta en tots els sentits.

En començar a escalar les seves cames em vaig adonar que respirava més fort i, lleugerament , obria les cuixes. Li agradava el que li estava fent. A mi, ni cal dir-ho.
Em bategava el cor a mil per hora i notava el meu sexe pressionant els botons de la bragueta del texà. Em notava humit, esverat, atabalat i amb una emoció que m'empenyia a continuar l'ascensió.

Quan vaig besar el seu genoll i amb els dits havia aconseguit arribar a la costura de les seves calces, vaig notar com ella va començar a ser part activa del joc. Amb la punta de la sabata em refregava el paquet que estava a punt de fer saltar la costura del pantaló. Amb la mà esquerra, vaig agafar el seu peu i, inicialment, vaig acompanyar el seu moviment. Un instant després, m'havia descordat els botons i a ella l'havia descalçat. Vaig notar els seus dits, una mica freds, sobre el cotó del meu calçotet. Em vaig treure el penis pel camal lateral i vaig notar els seus dits fregant-me amb un moviment rítmic que, de seguida, va aconseguir que el membre em cremés i es desfés en un flux ardent. Estava a punt d'explotar, però vaig aconseguir controlar la passió per tal de continuar les meves carícies sobre el seu cos. Ja tenia ficat el cap sota la seva faldilla, ja notava l'escalfor del seu cony, la tremolor del seu cos, sentia els seus suaus gemecs i la respiració totalment desordenada. Amb els llavis i les dents vaig començar a mossegar la lycra de les seves calces blanques. Amb els dits, vaig inventar un camí d'entrada a l'habitació on guardava la font del plaer. Allà dins em faltava la respiració, i més, quan em va estrènyer el cap amb les dues cames i amb les mans, per sobre el cuiro negre de la faldilla, adés m'acaronava, adés m'empenyia contra el seu sexe. Allà dins feia olor a passió, a gust, a vida. Em moria per començar a llepar-li el...

No vaig acabar d'introduir la meva llengua dins els seus excitats llavis; els meus dits, lentament, van anar baixant després d'haver tastat el licor del seu entrecuix. Aquell instant sucós va ser interromput. Ella, notòriament enutjada es va calçar la sabata i em va dirigir una mirada carregada de, "fill de puta, si comences una cosa, ACABA-LA!" Tenia tota la raó, jo també tenia ganes de corre'm sobre els seus dits, tacar-li les sabates amb la meva llet. Jo també desitjava, no ho sap prou bé, que ella s'hagués desfet sobre la meva llaminera boca. Però tots dos sabíem que el somni havia acabat i calia, per tal de continuar, crear-ne un de nou.


Dues setmanes més tard ens vam tornar a trobar i encara em perseguia l'escalfor d'aquell recent trajecte. Aquest cop, no em vaig preocupar de cercar temes, presentacions ni altres gaites. Ara, tan sols desitjava sentir la seva olor de dona sobre el meu cos. Ella em va saludar. De segur, ja m'havia disculpat. Sempre ho feia. No em guardava rancor. Com sempre, estava meravellosa. Duia uns texans clarets, descolorits. S'havia posat aquella camisa blanca que duia l'altre dia. Els mateixos sostenidors.

Aquesta vegada el viatge seria,

Cap avall, cap avall

Em vaig col·locar darrera d'ella i vaig començar a mossegar els seus cabells. Encara em durava l'excitació del nostre anterior encontre. Ella també va entrar amb alguna marxa posada, ja que, de seguida, va estrènyer el seu cul contra el meu pantaló de cotó. Vaig notar com es va adonar de la tensió del meu membre ja que va fer un petit gemec de complaença. Estava convençut, m'havia disculpat i estava disposada a viatjar de nou amb mi.
Amb molta suavitat li vaig girar el cap enrera i amb la boca oberta vaig començar a besar el seu coll, es va estremir i tensa va tòrcer el coll cap a mi i tot ell se'm va obrir com una flor. Cada cop més excitat, vaig canviar els dolços petons per petits mossos que la feien convulsionar de plaer. Ens asfixiàvem.
Les nostres respiracions estaven desbocades. Li vaig omplir el coll de saliva i ella em va marcar les seves dents en els dits de la ma dreta. Els dits de l'esquerra, amb una destresa sorprenent van començar a descordar els botons de la seva camisa. Vaig treure la mà de la seva boca i la vaig portar fins al cotó blanc, dur, net, de la seva roba. Amb una suau estrebada vaig aconseguir remuntar la seva espatlla i ara, davant meu, tenia la visió magnífica dels seus sostenidors encalats com els pobles de Las Alpujarras. Se li marcaven els mugrons molsuts i erectes. Talment com la meva titola que volia escapar del pantaló i no sabia com fer-ho. Ella, sàviament, va llegir la meva urgència i em va desbotonar i em va baixar la cremallera. Va ficar la mà dins el meu ardent sexe i me la va treure. Em va agafar els ous i me'ls va estrènyer amb força. També els va fer fora del pantaló. Ara, empenyia enrera amb més intensitat i jo notava com amb la punta de la meva cigala començava a tacar-la de tèbia luxúria.
Quin cul, Déu meu!
Dur, calent, bellugadís i alhora espantat de la traça amb què es desplaçava per tots els punts cardinals dels meus genitals. Es movia amb la sensual perfecció de l'estómac d'una ballarina àrab. Tots dos, sorpresos dels cops amagats dels nostres cossos, ens vam fondre en una abraçada intensa, amarada de suor, lasciva. Amb dos dits, caminant per la seva columna vertebral vaig arribar fins a la tanca del sostenidor. Era de ganxo, fàcil. La tibantor de la goma es va desfer agraïda; semblava com si la roba s'hagués posat de part nostra i volgués col·laborar per facilitar les nostres carícies. Ella, captivadora i animada, es va desfer de la camisa i la va deixar penjada de la seva bossa de mà de pell color gris. Enmig d'aquell accelerat moviment, vaig poder alentir el moment de passar-li les tires de plàstic transparent per damunt l'espatlla.
Aquell instant era senzillament bell!
Una imatge de l'acceptació definitiva dels nostres cossos. Representava la primera porta que calia obrir abans de penetrar el seu cos. En caure, la peça de cotilleria fina va planar fins a aturar-se sobre el tronc dur i engrescat del meu membre. Això va atiar encara més la meva polla. En veure els seus rosats mugrons i notar com s'avivava la freqüència de pas i la duresa de fricció de la seva mà sobre el meu pendó, creia que em desfeia. Vaig estar a punt de corre'm. Tan sols un pensament altruista em va salvar, de moment, de la crema.
Cremosos, suaus, de nata amb maduixes, eren els seus pits. Amb les dues mans vaig començar a prémer aquells arrodonits volcans encesos. Aquells pastissets em convidaven a llepar-los, mossegar-los, tastar i assaborir la dolçor de la seva rebosteria. Eren menuts, ardents i tendres. La vaig girar i abaixant el cap vaig estampar la meva cara contra la seva geografia. Em vaig sentir feliç. En notar la seva pell vaig tenir una màgica sensació benestant.


La meva llengua, més grollera que jo, anava amunt i avall i la boca la perseguia i les dents buscaven la punta, els mugrons i adés amb suavitat, adés amb sadisme, es clavaven buscant els gemecs d'aquella dona. Ella també estava a punt d'explotar.

Era el moment de continuar baixant.

Sempre deixant un rastre de saliva vaig descendir el seu cos com un expert esquiador. Tenia pressa però volia que no acabés mai aquell pendís, així que, em vaig anar desplaçant d'un costat a l'altre del seu tremolós cos. Ella,
amb les dues mans, m'estirava els cabells i m'aixafava contra la seva panxa. M'estava fent seu. Em costava respirar i ella feia estona que ho havia deixat de fer. Aguantava l'aire dins seu i el deixava anar, de tant en tant, acompanyat d'un agut xiscle.

Tots dos ens moríem!!!

A mi no m'importava que em toqués, jo, ara, tan sols buscava el seu orgasme dins la meva boca. Vaig arribar al melic, vaig introduir la llengua i amb els ullals vaig mossegar la carn que l'envoltava. Estava salada, suada. S'estremia mentre tibava el seu cos enrera. Amb les ungles dels dits vaig dibuixar la seva cintura per sobre del pantaló i ,de seguida, es van afanyar a buscar el botó que defensava aquell castell que reclamava, furiosament, ésser assaltat. Després del primer van caure els altres tres. Davant meu tenia les seves calcetes amarades de flux. Notava la seva humida calefacció central. Mentre em bevia l'aroma del seu cony, una mà urgent, d'ella, es va introduir dins el seu entrecuix. Vaig veure davant meu els seus pèls rossos i arrissats.

No vaig acabar d'introduir la meva llengua dins els seus excitats llavis. Les portes es van obrir.

Un altre cop el trajecte havia finalitzat.

Tot s'evaporava entre el sisè i la planta baixa. Dins aquell ascensor, tant si pujàvem com si baixàvem mai vam poder aconseguir finalitzar l'altre viatge.


Moltes nits, des del sofà de casa, em demanava dos bitllets de tren, en vagó-llit, Barcelona- Granada. Aquest recorregut era llarg i.....



Comentaris

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Thalassa | 24-11-2004 | Valoració: 9

    de debò, no tinc més paraules!
    Per cert, Far de Cavalleria, Menorca, m'equivoco? M'encanta.

    Thalassa

  • M'ha agradat molt![Ofensiu]
    filladelvent | 10-10-2004 | Valoració: 9

    És tot un relat, aquest. Val a dir que t'he llegit perquè vas valorar positivament el meu relat "ben sola a casa". Gràcies!

    I confia en que et seguiré llegint i valorant.
    Continua així!

  • genial!!![Ofensiu]
    aina | 01-10-2004 | Valoració: 10

    realment m'ha agradat! em sento incapaç de descriure amb tants detalls!!!! felicitats noi, molt entretingut a més! jajajja

  • Bé !![Ofensiu]
    brideshead | 30-09-2004 | Valoració: 8

    D'agrair la teva transparència. Et seguiré llegint !

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: