Llàgrimes

Un relat de: Anònim

Ebri d'enyorança,
de tristesa, de soledat,
intentant contenir les llàgrimes
mentre veig la televisió,
mentre camino pel carrer,
mentre escolto música,
mentre et recordo.

Amb ferides mai tancades,
eixugo les meves llàgrimes
amb el coixí,
amb la màniga del meu jersei,
sota l'aigua de la dutxa,
mentre escric aquests versos,
mentre espero el dia
per desterrar tan de sofriment,
mentre espero el dia
per trobar-te al meu costat,
per guarir aquesta malaltia.

Comentaris

  • Per guarir aquesta malaltia...[Ofensiu]
    kispar fidu | 05-01-2006

    la malaltia del teu amor...
    la malaltia d'estimar-te...
    la malaltia de sentir-me enamorat de Tu...

    Les meves llàgrimes ploren la malaltia del teu desig que no deixa de ser un somni.

    aix... qui pogués dir que no es troba en aquesta situació...

    que vagi bé!
    Gemm@