L'insecticida

No acabo de veure el joc amb les dues veus.

Entenc que una relata la situació i l'altra els últims pensaments del moribund, però no hi acabo de veure el joc, és a dir (opinió subjectiva totalment obviable), no trobo que tinguin una entitat pròpia i independent, no veig la seva necessitat dins del text ni sé veure quin paper tenen dins la narració.

Vaig llegir una vegada una entrevista d'António Lobo Antunes en què l'autor deiaque les frase boniques no pertanyen al text, sinó a la vanitat de l'escriptor, i em sembla que aquest és una mica el cas d'aquest escrit: el recurs de les dues veus (interior i exterior) pot estar bé en algunes situacions, però en aquest cas distreuen més a la lectora del què li aporten.

M'ha agradat la imatge final de la narracio: el núvol de flit reconvertit en núvol celestial i la figura de sant Pere volent rematar al mort amb la seva clau. Un final que tanca amb contundència les últimes reflexions del mort ;-)

I ja per acabar, fent referència a la frase dels peixos i la bicicleta, jo la vaig llegir lleugerament diferent en un recull de poemes de la Maria Mercè Marçal (em sembla que era a Bruixa de dol): "Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta" ;-)

FELIÇ SANT JORDI!!!

...estar d'acord amb el "boigboig" en això relatiu als 'trucs' en l'escriptura, quan ella mateixa n'és un, de truc.
Sí que ho estic que el final s'endevina, però...i què? si tot el relat ens hi condueix?
I de les dues veus... Quan en fem un 'polifònic', company de fatigues?
Salut i rebolica! I força al canut!

un relat sense comentari. Sort que tu ja en fas amb comentari incorporat! I que fa aquí tant solet, sense que ningú l'estimi!
A mi el teu relat m'ha agradat, tot i que té alguna pega.
Primera: que ja es veu a venir el final...
Segona: no acaben d'estar ben trabades les dues veus.
Però t'he de dir que m'agrada l'idea, una veu interior, més filosòfica, tot i que se't escapa alguna "brometa", com això de la Melons, i una veu purament descriptiva.
Però jo potser ho hauria exagerat. Clar, els dos tipus de lletra ajuden, però això és un truc. Està bé, però no es pot basar tot en un simple truc.
Hi ha una frase molt bona, que sembla no és teva:
home sense religió és com un peix sense bicicleta
la trobo bonissíma. Però clar, sinó es teva no et puc donar la glòria....
En quan a l'estil, molt ben escrit, de veres. Jo crec que tens futur. I ho dic sincerament. Sobretot si segueixes amb aquesta linia, treballant-la més, però.
Ah, i no avandonis l'humor. L'humor inteligent, però.

Boig!