L'he trencat...

He trencat un plat
sense tirar-lo al cap
de ningú, l’he trencat,
era de porcellana,
potser n’hauria de
trencar un altre
perquè li faci companyia
i no se senti sol i trencat,
escampat per terra
fins que una escombra
l’abraci sense fer-lo
arribar a la celístia
de la vaixella,
la seva família,
ara orfe de sopera,
orfe de plats sopers
i dels germans
petits, els de postres,
les safates que ja
no l’acompanyaran
mai més...,
ara trencat, el
seu feldespat i caolí
s’han desintegrat
en la immensitat
del terra de la cuina,
he trencat un plat
o m’ha relliscat
de les mans...,
resultat; mort
per trencadissa,
ara per sempre més
tindré un plat trencat
a l’ànima, al cor,
a l’esperit; trencat,
trencat i buit,
sense temps de
dir-li adéu,
o fins ara,
o salut!,
potser era el plat
de la il·lusió,
el de la metàfora,
els de les paraules netes,
el del verb conjugat,
els dels sinònims sense coure...,
era el meu plat,
tants anys compartint
taula, paraules i pensaments,
ens miràvem i ja en teníem
prou per saber el menú,
l’àpat de la vida,
del dia, ara ell
sóc jo, i jo sóc ell,
plat trencat...,
t’enyoraré sempre,
i dintre meu els teus trossos
seran el meu cor trencat.

onatge