LHC

El gran "col·lisionador" d'hadrons (en anglès Large Hadron Collider o LHC) és un accelerador de partícules dissenyat per fer col·lisions de feixos de protons de set Tev (teraelectronvolt) d'energia, per examinar la validesa i els límits del Model Estándar, que és actualment el marc teòric de la física de partícules, del qual es coneix la seva ruptura a nivells d'energia alts. Així, l'LHC esdevindrà l'accelerador de partícules més gran i energètic del món, del qual s'espera que produeixi la partícula màssica coneguda com el bosó de Higgs. L'observació d'aquesta partícua confirmaria les prediccions i enllaços perduts del Model Estándar de la física, explicant així com adquireixen les altres partícules elementals propietats com ara la seva massa. Verificar l'existència d'aquest bosó seria un pas significatiu en la recerca d'una Teoria de la Gran Unificació, teoria que pretèn unificar tres de les quatre forces fonamentals conegudes, la nuclear forta, la nuclear dèbil i l'electromagnètica, quedant fora la gravetat. Juntament amb el bosó de Higgs, també es podrien produir altres noves partícules que van ser predites teòricament i per a les que s'ha planificat la seva recerca, com ara els "strangelets", els microforats negres, el monopol magnètic o les partícules supersimètriques.
Amb tots els experiments programats s'espera conèixer què és la massa, l'origen de la massa de les partícules, l'origen de la massa dels barions (que per qui no ho sàpiga és un hadró pesant constituït per tres quarks, com ara el protó i el neutró), quantes partícules té l'àtom, per què tenen les partícules elementals diferents masses, què és la matèria obscura, l'existència de les partícules supersimètriques, l'existència de dimensions extres, i, finalment, si hi ha més violacions de simetria entre la matèria i l'antimatèria.
Malgrat tota l'expectació, il·lusió i esperança que s'ha generat entre la comunitat científica, alguns personatges han denunciat que existeix la possibilitat que el funcionament d'aquest LHC desencadeni processos que serien capaços de provocar la destrucció no només de la Terra sinó fins i tot de l'Univers sencer. Alguns d'aquests processos catastròfics serien la creació d'un forat negre inestable, la creació de matèria exòtica supermassiva, la creació de monopols magnètics que poguessin catalitzar el decaïment del protó, o l'activació de la transició a un estat de buit quàntic. El CERN ha realitzat estudis sobre la possibilitat de que es produeixin esdeveniments desastrosos com ara microforats negres inestables, xarxes, o disfuncions magnètiques. La conclusió d'aquests estudis és que "no es troben bases fundades que condueixin a aquestes amenaces".
I jo em pregunto: hi ha algú capaç d'entendre tot això? Ja us podeu ben bé imaginar que jo no, no sóc cap expert en la matèria (ni en la matèria obscura, ni en l'antimatèria). Ho he copiat/traduït de la viquipèdia, aquest gran forat negre inestable del saber universal, ple de partícules elementals de diferents masses, dimensions extres i monopols magnètics, hadrons, protons, teraelectronvolts, bosons i fins i tot buits quàntics que només m'han servit per adonar-me de com ha crescut aquesta la nostra llengua, fins fa poc ben petitona i de quant ignorant sóc. En fi, com diria aquell: tot és relatiu.