Cercador
L'habitació 101
Un relat de: F. Arnau- Compartir:
Homenatge a George Orwell
Tothom havia sentit parlar d’aquell quarto obscur i tenebrós, on a cadascú li aplicaven els procediments que més li repel•lien, per tal de fer-li confessar els seus crims i quins havien estat els seus còmplices.
Ells només n’eren quatre, però a l’habitació 101 hi havia més de cent mètodes diferents per fer espaordir els detinguts. En primer lloc, mitjançant els interrogatoris rigorosos i sistemàtics, els psicòlegs endevinaven les fòbies de cadascun dels individus, i així aconseguien el seu propòsit, que era ni més ni menys, que denunciaren el que no estava escrit als papers (plans de sabotatge, boicots, atemptats, etc. )
El Jon li té fòbia al foc, Iker no suporta l’aigua, encara que el cas d’Imanol és molt més complicat, perquè li donen paor tots els insectes.
Tanmateix, el cas més curiós és el del Joseba, un xicon que no té dèries conegudes i que per això precisa de molts més interrogatoris per part dels sicaris de la Comandància. Al remat determinen que a ell tan sols li pot fer efecte una cosa: És tan tímid, que no suporta el contacte amb els éssers més estimats (amics, familiars, etc). És per això, que el cap de la Comandància ordena als seus subordinats, que localitzen a tota la gent que s’estima el Joseba. Ja sabem com és la gent, i més encara en situacions on cal demostrar allò que dus endins. Tothom l’abraça, el reconforta i li diu paraules afectuoses, mentre que ell es va enderrocant com un gelat al migdia els dies d’estiu...
El Joseba no pot més i denuncia tots els seus companys, els familiars i fins i tot gent que no coneix, a canvi de que s’ature tot aquell desgavell de bons sentiments que el posen al llindar del suïcidi.
Per a ell, tot aquell devessall de sentiments significa el mateix que les rates llepant el rostre de Winston Smith, i per això no dubta en trair els seus amics i familiars, com ho va fer el personatge orwelià amb la seua estimada Júlia.
Aleshores ens preguntem: I de què li serveix al torturador?
Cadascú pot treure les conclusions pertinents.
***
© Francesc Arnau i Chinchilla
Tothom havia sentit parlar d’aquell quarto obscur i tenebrós, on a cadascú li aplicaven els procediments que més li repel•lien, per tal de fer-li confessar els seus crims i quins havien estat els seus còmplices.
Ells només n’eren quatre, però a l’habitació 101 hi havia més de cent mètodes diferents per fer espaordir els detinguts. En primer lloc, mitjançant els interrogatoris rigorosos i sistemàtics, els psicòlegs endevinaven les fòbies de cadascun dels individus, i així aconseguien el seu propòsit, que era ni més ni menys, que denunciaren el que no estava escrit als papers (plans de sabotatge, boicots, atemptats, etc. )
El Jon li té fòbia al foc, Iker no suporta l’aigua, encara que el cas d’Imanol és molt més complicat, perquè li donen paor tots els insectes.
Tanmateix, el cas més curiós és el del Joseba, un xicon que no té dèries conegudes i que per això precisa de molts més interrogatoris per part dels sicaris de la Comandància. Al remat determinen que a ell tan sols li pot fer efecte una cosa: És tan tímid, que no suporta el contacte amb els éssers més estimats (amics, familiars, etc). És per això, que el cap de la Comandància ordena als seus subordinats, que localitzen a tota la gent que s’estima el Joseba. Ja sabem com és la gent, i més encara en situacions on cal demostrar allò que dus endins. Tothom l’abraça, el reconforta i li diu paraules afectuoses, mentre que ell es va enderrocant com un gelat al migdia els dies d’estiu...
El Joseba no pot més i denuncia tots els seus companys, els familiars i fins i tot gent que no coneix, a canvi de que s’ature tot aquell desgavell de bons sentiments que el posen al llindar del suïcidi.
Per a ell, tot aquell devessall de sentiments significa el mateix que les rates llepant el rostre de Winston Smith, i per això no dubta en trair els seus amics i familiars, com ho va fer el personatge orwelià amb la seua estimada Júlia.
Aleshores ens preguntem: I de què li serveix al torturador?
Cadascú pot treure les conclusions pertinents.
© Francesc Arnau i Chinchilla
Comentaris
-
Més que un homenatge[Ofensiu]Toni Arencón Arias | 17-01-2012 | Valoració: 10
Benvolgut amic Francesc, el teu homenatge és més que un homenatge. És un relat genial. Un relat d'excel·lència. La pregunta final és clau. Jo, ni de lluny, tinc la resposta.
Enhorabona, -
un escrit ben actual[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 13-01-2012
on fas servir tot un plegat de noms bascos amb tota la intencionalitat que se li nota, o potser que jo tingui molta imaginació. Molt ben estructurat i escrit amb una pulcritut admirable, felicitats amic!
Ferran -
Feliç any 2012!!![Ofensiu]free sound | 03-01-2012 | Valoració: 10
La tortura és obscura.
Costa parlar d’aquests temes.
Morts en mans de policies,
morts per culpa de la por,
víctimes i sang de tots els colors.
Potser no és la forma, ni la solució.
Potser cal canviar un xic l’educació.
El crit a la vida és la millor acció!!!
(ho sento per valorar-te, espero que no et molesti)
Bon any i bona lluita!!!
l´Autor
207 Relats
1238 Comentaris
339683 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Foto: A la Casa Museu Pinazo (Godella, febrer del 2016).------------------------------------------------
MOLTES GRÀCIES!!!
------------------------------------------------
Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC. Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web. També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires. Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona. També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok. Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda. Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...
Portada del llibre "L'espill de l'orb"
Foto: Portada del llibre col·lectiu "Contes de fantasmes" publicat per bubok.
Foto: II Nit dels Palmitos Blancs (Godella, 15 d'Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
Foto: A una terrassa de Gandia (Octubre del 2.006)
------------------------------------------------
Aquesta és la meua "bio":
Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià. Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia. Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia. Per això no vull esmentar cap autor més. Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.
Els meus blogs:
NOVES LLUNES
L'espill de l'orb
francescarnau@hotmail.com
©Francesc Arnau i Chinchilla
28 de Novembre del 2.009
------------------------------------------------
Foto: A la casa natal de Franz Kafka (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Francesc Arnau recibe la Flor Natural 2003 ( El Periódico Mediterraneo - 16/03/2003 )
------------------------------------------------
Foto: Octubre del 2.005, al Cantàbric en Godella (Astúries)
Foto: Al riu Douro en Porto (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Lisboa (Agost del 2.007)
Foto: A l'Estuari del riu Tajo en Portugal (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Praga (Agost del 2.009). Noteu el gran paregut amb el Carrer de Lisboa...
Foto: Vista del riu Moldava (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
------------------------------------------------
AGRAEIXO ELS VOSTRES COMENTARIS, SIGUEN DEL SIGNE QUE SIGUEN...
MOLTES GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES RELATAIRES!
------------------------------------------------
Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat. (Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia-
Foto: Amb la meua dona Isabel, coautora dels meus millors poemes... ("Els dansaires", edifici de Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"ATZAR" (Bombardeig de tinta), dibuix de l'autor, de l'any 2.001, sobre el que es va realitzar el 9è REPTE POÈTIC VISUAL.
------------------------------------------------
"Ametller florit" de Josep Arnau i Xinxilla -Any 1.990- Oli sobre tela (335x270).
------------------------------------------------
"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.
------------------------------------------------