L'Eulàlia en tres actes

no ens hem de conformar amb res!

em sento força identificat amb la manera com exposes el teu relat. tot i que, ara per ara, estic moralment millor que abans i crec que estic obrint una etapa de positivitat

la misèria de la qual tu parles és una joia que s'aprèn a estimar, si és que encara no ho has aconseguit

felicitats per la teva creació que estic veient que no té limits en cap aspecte

pensa en la joia


un petó

sergi

del començament molt bones com a exercici literari i suggeridor.
El món és ple d'ànimes boges que travessen espais de llum i d'ombra.
Enhorabona i petons.

servit en safata al meu gust, al meu estil... bestial!
és un còctel de surrealisme, paranoia light, poètica, metàfora inusual-exòtica... encisador en moments, dur i brutal en altres però sense perdre la compostura... rebel, transgressor... i sota tot això... una humanitat que batega...
m'has deixat encisat, mestra!
una abraçada!

Un poema contradictori, inexplicable a ulls de tercers. Les associacions de mots que ningú no s'atreviria a fer mai, si no és que estigués considerada com una persona boja, que no controla els seus pensaments.

"...
[Em sento estafada.
Encara és poca la misèria escrita
per descriure tota l'espessor
d'aquesta ànima boja.]"

T'haig de dir que crec que se m'escapa l'essència última del teu poema, però crec que en aquestes paraules hi rau l'autèntic sentit... unes paraules escrites que titlles de "mísères" per abastar la bojeria d'una ànima perduda.

Com sempre, filladelvent, els teus poemes sorprenen. Escrius amb absoluta rigorositat, amb un domini rellevant dels mots i treballant a fons, del primer a l'últim mot, el missatge que ens vols transmetre, passant per les introduccions, que mai no tenen desperdici.

També és admirable la teva capacitat de comprensió a l'hora de comentar. Desfiles, gairebé vers a vers, un poema i li treus tota la substància, et poses a la pell de l'autor i encertes de ple. Així que gràcies per la part que em toca!

Trobo el teu treball a RC admirable i mereixedor de molts elogis, t'ho dic molt sincerament.

Una abraçada, fins aviat!

...es nota que 'ableulàlia' -o 'aubleulàlia'- és la disfressa de Carnestoltes de "filladelvent".
I si a més a més, signa el comentari amb l'últim nick, encara es fa més patent. Per què, sinó, vaig comentar-te precisament aquesta història?
Salut i rebolica, xicona!

...i corprès, aquest poema valent i contradictori.
Arriba a l'ànima, a les fibres sensibles dels éssers que anomenem 'humans'.
Salut i rebolica!

Eulàlia, la que diu les paraules veritables, la que parla bé, la que diu el què és, malgrat que costi tant.
I dir-ne alguna cosa seria trair-la. Tant sols es podia dir, a través de aparents contradiccions: l'amant del marit, la puta de l'alcalde, l'obsessa de l'esglèsia.
Sempre, autèntica, com la sang que taca el vel.

Un poema molt bonic fdv, penso que has recollit molt bellament l'essència d'una persona autèntica, amb totes i cadascuna de les aparents contradiccions que precisament per això la fan tant especial.

Un petó!

Leela

...una Eulàlia com la que has descrit, tan bellament i intel·ligent. El poema m'ha fet pensar en tantes Eulàlies menystingudes, arraconades, odiades sense un clar motiu... però com a persones, plenes de dignitat.