L'etern retorn

li falta un final, no?? me n'he adonat ara al llegir-lo....jeje
"Ganes de compartir
amb les que acompanyen el camí
per casualitat, coses de la vida,
causalitat, destí, polaritat,
un món de fantasia i somriures
un món de lluita i estats indefinibles"
ara si, ja està!!

i al centre, un sentiment" uauau!
camí, amb qui... tornar... retorn... aquest o altre món...i sempre al mig un sentiment...
què passa? ens estem perseguint? ara tu, ara jo... és el joc de l'intercanvi poètic... un vers teu, un vers meu... i al mig un sentiment... (se m'ha pegat la tornadeta de la cançó...)
gràcies a l'AtzaVaRa, estem més a prop... ja ja
et contestaré demà... faltaria més... i res de violació d'intimitat... l'intimitat és una blanca i verge presó, millor compartir-la... així l'alliberament el sents més a prop i la condemna ja no és única!!!
un petó i una abraçada! (per cert, sempro acabo igual... canviaré, no m'agrada la repetició)