L'esperit familiar de l'amor.

Un relat de: Unicorn Gris

Hi havia una vegada un home, un tal Wei-fu, japonès, que era solter i avançat d'edat, i ja es volia casar. Però passava, com altres vegades, que les que li agradaven no es casarien amb ell, i les que sí que s'hi casarien, no el convencien. En definitiva, que no sabia quin era el seu futur sentimental, per dir-ho així.

Pensatiu, va caminar cap a una taverna, i es va quedar assegut sol; va demanar-se un vas de vi, i mentre mirava als seus voltants, es fixava en un estrany que el mirava des de la taula de l'altre cantó.

Aquella persona va demanar-li permís per asseure's al seu costat. Després, el va mirar atentament i li va dir:

- Sé que tu vols casar-te i estàs impacient.

- Com ho saps, això?

- Jo semblo un home, però sóc un esperit familiar, i he vingut a anunciar-te el teu destí. Perquè la que serà la teva esposa, té ara mateix només tres anys i viu en aquesta ciutat. Us casareu dintre de setze anys. Adéu i sort. - L'home s'aixeca i marxa de la taverna

En Wei-fu va a casa i li diu al criat:

- Busca'm totes les noies de tres anys que visquin per la ciutat. Vull saber amb quina m'he de casar, segons l'esperit.

El criat obeeix l'ordre. Torna dues hores més tard i en Wei-fu li pregunta:

- Què has trobat?

- L'única noia de tres anys que viu per la ciutat és filla d'un camperol de les afores.

- I m'haig d'esperar setze anys per casar-me amb la filla d'un camperol?? Mai!! T'ordeno que la matis!

El criat marxa i torna al cap de mitja hora.

- Què? - pregunta Wei-fu. L'has matat?

- No, honorable senyor. Se m'ha escapat, però li he aconseguit almenys ferir-li el rostre amb aquest ganivet.

Van passar els anys. En Wei-fu estava amb un amic a les afores, passejant.

- Què? - li pregunta l'amic. - Encara no t'has casat, Wei-fu?

- Encara no, honorable amic.

En aquestes que l'amic li presenta una noia i li diu:

- Et presento la meva neboda, la Linn, que només té dinou anys. - Era una noia morena, guapa, que duia un pentinat que li tapava el rostre.

- Encantat.

Més tard l'amic li comenta:

- La meva neboda està soltera i sense compromís, i si la vols per esposa, estic segur que no hi hauria inconvenient.

- L'he trobada molt bonica - comenta Wei-fu.

L'oncle va a parlar-li a la neboda, a fer-li la proposta; ella va dir que el Wei-fu li semblava un bon home, i que no tindria inconvenient en casar-se amb ell (les costums familiars a Japó aleshores eren així).

Quan es casen, tothom comenta que la parella seran feliços, amb una núvia guapa com la Linn i un bon home com el Wei-fu. En aquestes, que quan ja estan casats, en Wei-fu s'acosta a la seva ara esposa i li diu:

- Et queda bé aquest pentinat.

- Oi que sí? Ja m'ho han comentat d'altres.

- El que he notat és que sempre et fas el mateix pentinat. - li diu ell.

- Sí, és que de petita em va passar una cosa espantosa.

- I doncs? Què et va passar?

- Doncs que un boig em va voler matar amb un ganivet - s'aixeca el pentinat i mostra una cicatriu, - i que de poc no vaig salvar la pell, però em va quedar aquesta marca.

La moralia de la història és ben clara: per més que t'hi posis, no pots evitar el destí.

Basat en un conte oriental.

Comentaris

  • La moralia...[Ofensiu]
    la nosequè | 17-03-2008 | Valoració: 8

    em sembla que és que l'home és un maltractador mascliste i que no es mereix casar-se amb aquesta pobre noia.
    Però el relat és molt entretingut, m'agraden els contes amb moralina, per donar-ne la meva versió je je
    Per cert ,et vaig descobrir gracies a que em vas comentar un relat. Doncs això, gracies!
    Et segueixo llegint em queden 198...
    Salut i endavant!

  • Gràcies pel teu comentari.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 30-01-2008 | Valoració: 10

    Hola ;

    Això de " diamant en brut " no m'ho havien dit -encara- .

    Espero aconseguir el nivell tècnic que t'agrada.

    Gràcies.

    P/D envians algun relat a tribuna@guimera.info tornem a engengar ESPAI DE NARRATIVA

  • He de reconèixer...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 30-08-2007 | Valoració: 10

    que em sap un xic de greu fer-te el comentari. Vull dir no pel fet de fer-te'l, és clar, sinó pel fet de fer-te'l ara. Tinc la sensació de trencar una mena d'equilibri còsmic: 111 relats publicats, 222 comentaris dels lectors. Però accepto encantat convertir-me en l'aneguet lleig per agrair-te el comentari i, molt especialment, aquesta aportació que ens trasllada a la nostra cultura uns aires orientals efectivament moralitzants. La cultura oriental (o totes les que engloba l'extens Orient, és clar, perquè la Xina sola ja en deu emmarcar un gruix important) té ben arrelades les faules o contes de contingut moralitzant.

    L'evidència o la obvietat no sempre és percebuda o tinguda en compte amb la naturalitat que correspondria. No podem lluitar contra el destí, per exemple, i ho sabem. Però la tasca o una de les tasques d'aquest gènere literari tan peculiar com fascinant és precisament aquest: recordar-nos o fer-nos evidents les grans premisses,

    No et comento gran cosa del relat perquè no puc indicar-te cap tipus d'objecció: ben redactat, entretingut, amè... potser el final un xic previsible, però primera, això ja és cosa de la història, i segona: no es podia pas canviar el destí, oi?

    Gràcies pel teu comentari i fins la propera!

    V.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143656 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!