l'espera

Ja fa gairebè una hora que porto esperant. He llegit varies revistes i la llum intensa dels fluorescents em molesta fins al punt que haig de parpellejar amb una freqúència més habitual del normal. Fregar-me'ls amb impetu tampoc m'ajuda gaire.
La dona que tinc just al davant pateig els mateixos símptomes que jo. Creua les cames constanment, fet que li ha provocat un petit forat a les mitges.
L'home que s'havia aixecat, després d'una curta passejada pel vestíbol a tornat a seure fent un gest de cansament i un sospir de resignació.
Amb la mirada perduda descobreixo que la noia que hi ha a l'altra punta de la sala m'estava mirant fixament a la cara. El seu moviment és instintiu, en donar-se'n que l'he vist gira la mirada i ara sóc jo qui la observo amb deteniment.
- Sra. Alegría.
La dona del meu davant s'aixeca amb rapidesa i no pot dissimular un somriure espontani que li marca les facions al temps que s'acosta a la porta d'entrada.
Ara ja estic més tranquil, el proper nom que demanarà el doctor serà el meu.