com una rajola a punt de caure

Des de que tinc vehicle nou, m'ha sorgit un dubte que fins ara ignorava:
que és millor?: aparcar en bateria ó un darrera l'altra com s'ha fet sempre quan es deixa que pernocti al carrer.
la segona opció ja la conec, al cap de poc temps et queden els para-xocs més desfets que els ferros del Tapies.
I la primera la començo a patir ara que vaig de pàrking en pàrking, i trobo, que és una tortura més sofisticada que l'anterior; l'actual aprofitament de l'espai per part dels propietaris dels pàrkings fa que quedin unes places que amb prou feines es pot accedir amb el cos de costat i els braços enlairats, conseqüència directa d'aquest fet és que quan un obre la porta del cotxe irremeiablement toca amb el del costat provocant-li una petita ratllada, que s'incrementa al pujar els ocupants dins del vehicle, ja què al augmentar el pes la porta baixa, i fa que actuï com una ganivetada a la xapa de cotxe veí.
Així doncs em trobo amb una neurosi obsessiva galopant que em fa buscar durant estona un lloc que quedi lliure d'aquests dos supòsits, la qual cosa és molt sovint impossible.