Home serp - Part II

Vaig decidir desfer-me de tot allò que havia anat acumulant durant els anys del que aviat passaria a ser la meva antiga vida. Des de joguines que encara conservava fins a llibres, apunts, records i imaginaris varis que a mida que buscava anaven sorgint amb una facilitat incalculable.
2316. Un dorsal de la cursa de l'any 82 és l'únic que vaig voler salvar de la crema. I de fet, no estava segur de perquè ho feia, però necessitava d'alguna icona, marca o cosa estranya que em servis de punt de partida i poder començar aquesta nova etapa que amb tanta ansietat necessitava.
Era vint-i-cinc de novembre, feia fred, però en aquell moment tant vital, només sentia una cremor en el cos que m'impulsava a sortit fora de casa.
Vaig creuar la porta nu, amb el dorsal enganxat al pit i vaig posar rumb a la serra de Collserola. Des d'on vivia hi havia un bon tros, i no recordo quan temps em va costar arribar-hi, però en tot el trajecte no em va detenir ningú. Notava al meu pas, les mirades i els dits de la gent senyalant-me incrèduls i ignorants del que realment estava succeint. Jo els veia com a éssers allunyats a mi, inferiors de consciència i sobretot, amb una pobresa d'esperit que m'estimulava a seguir endavant.
Quan ja feia estona que havia deixat de creuar-me amb cap humà, i no sentia el remor de cap cotxe, vaig estirar-me a terra, mirant la contaminada atmosfera, vaig cobrir el meu cos amb la terra seca que poblava aquell indret i vaig estar rebolcant-me fins que la sang que em brotava pels colzes i els genolls em va alertà perquè deixés de fer-ho.
- Mai més tornaré a caminar. A partir d'aquest instant m'arrossegaré com una serp, dormiré sota els matolls i menjaré un cop a la setmana. - vaig cridar, davant de tota aquella immensitat, posant-me la mà d'amunt del dorsal, per donar-li solemnitat a aquella declaració d'intencions que havia convertit en promesa i que des de les hores, seria la meva forma de vida.
I va ser així com vaig passar set dies i sis nits, perquè la nit del setè dia ,la del trenta u de novembre, a les 23:16 hores ja em trobava de nou a casa, estirat al sofà, mirant el televisor, i amb nou quilos de menys al meu dolorit cos.