home serp-PART I

Vaig patir el primer atac epilèptic als quinze anys, degut a un quist aracnoide a la part dreta del cervell, com a una de les moltes conseqüències que aquest fet m'ha comportat al llarg de la vida hi ha la de no haver provat mai l'alcohol i el tabac.
Descriure un d'aquests atacs és difícil; comença amb una sensació atàvica, un aura que t'envolta i que és el fet consumat d'un avís del que vindrà desprès i del que saps que no pots escapar.
La musculatura s'ha garrota, la força de la gravetat et reclama amb el mateix ímpetu que un sac de ciment, tot és tan intens e inesperat que el fort cop al cap és imperceptible.
Només t'adones que s'ha produït per la sang que pots veure al teu voltant però que no acabes d'entendre que és exactament, tant sols si aquesta entra en contacte amb la llengua, que resta a fora, com expulsada del cos, et fa palpar el gust ferrós de la sang contacte que et retorna a la realitat amb una sacsejada que et fa comprendre la gravetat del succés.
La medicació ha aconseguit estabilitzar aquests temibles patiments, però la temença que tornin m'ha convertit en un ésser mig paranoic mig obsessiu. Convisc amb un grapat de tics que em fan més suportable l'ansietat que em produeix estar ni tant sols un moment sense relaxar-me. El desgast físic que això comporta a fet del meu aspecte un home d'aparença sexagenària amb només vint-i-cinc anys.
He perdut l'esperança de trobar algú que mínimament em pugui comprendre i per descomptat, no tinc cap dubte que em passaré la resta dels anys que em queden per agonitzar sense la companyia d'algú a qui pugui estimar.
Es per tot això i desprès d'una profunda reflexió que he decidit de donar un gran pas que espero sigui de la comprensió de tothom.