L'ESPERA

Un relat de: aurora marco arbonés
L’ESPERA

Neguitosa, adolorida,
la terra, fidel, espera.
Espera el preuat moment
d’infantar una nova pàtria
amb un crit de llibertat.
És un part que ve de segles,
que encetaren aquells homes
i dones sempre sotmesos.
El dolor i la por ens tenallen
però malgrat els laments
que acompanyen la naixença,
la vida empeny amb fermesa
per a donar llum a un poble
que aixoplugarà tothom.

Aurora Marco – 7 Octubre 2017


Comentaris

  • Bona 2ª Diada d'Avui.[Ofensiu]

    Ja el vaig comentar aquest poema. Et desitjo bona segon dia de "Diada" d'avui. Si m'envies un missatge al meu correu, t'envio una foto inspiradora de ma "mare".

  • Llarga Espera[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 04-11-2017 | Valoració: 10

    La gent senzilla anhela la llibertat i la justícia i alliberar-se del jou dels poders que volen sotmetre i subjugar els pobles per així continuar amb els privilegis d'uns pocs, de l'elit.

    Si finalment Catalunya aconsegueix iniciar el seu propi camí, aquesta lluita l'haurem de continuar mantenint per tal de no canviar un despotisme per un altre de semblant.

    Malgrat tot, el desitg d'una societat més justa l'hem de defensar cadascú amb fermesa i determinació amb les eïnes de les que disposem, la paraula, la fraternitat, la il·lusió per construir un món, no sols un país, més just.

    P.D.
    M'encantaria poder debatre-ho amb tu al voltant d'una taula. Qui sap? Potser algun dia en tindrem ocassió.

  • esperarem[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-10-2017 | Valoració: 10

    Ara més que mai, ara que ens la volen treure, ara que continuen menspreant-la, ara més que mai anirem de bracet on calgui, pels camins boscosos, pels de solei, pel bac, per les tarteres, la molsa, el prat. Ara més que mai, esperarem que passi la nit per tornar a gaudir de la nostra terra, la nostra. Una forta abraçada, Aurora.

    Aleix

  • un part llarg[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 22-10-2017 | Valoració: 10

    Encertat poema, Aurora.
    Tenim un part llarg i dolorós al davant, esperem que no sigui una agonia.
    Ben escrit.
    Gràcies

  • un part llarg[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 22-10-2017 | Valoració: 10

    Encertat poema, Aurora.
    Tenim un part llarg i dolorós al davant, esperem que no sigui una agonia.
    Ben escrit.
    Gràcies

  • un part llarg[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 22-10-2017 | Valoració: 10

    Encertat poema, Aurora.
    Tenim un part llarg i dolorós al davant, esperem que no sigui una agonia.
    Ben escrit.
    Gràcies

  • De bona esperança.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 19-10-2017 | Valoració: 10

    Fa temps que dic a tothom que s'inquieta amb el desenllaç de Catalunya, que tinguin paciència, que pensin com si això del procés fos un embaràs. Mes tal com s'està portant tot a cap, cal imaginar que aquest naixement serà amb fòrceps o amb una imprevisible cesària. Caldrà un cop que la nació vingui al món, amanyagar-la amb molt d'amor a fi de contrarestar l'ambient nefast en que li ha tocat plasmar-se.
    Aquest poema teu reflecteix molt bé els moments crucials i ensems difícils que estem visquen tots plegats. Gràcies per il·lustrar-ho amb un bell poema. Pol


Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

258401 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.