LES TRES GERMANES

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Promíscua és la mare
que tres filles ha engendrat
de tres distints pares.

Una és filla de l’odi,
cruel i malaurat progenitor.
Tan temut que acaba aïllat i sol.

Mai sa filla, d'ell, aprengué
a escoltar i comprendre.
Res no raja de la font seca.

Sa germana va néixer fruit
d’un enllaç de conveniència
amb un que només mira per ell.

Aquest sí va saber mostrar
a la seva digna hereva
com seguir els seus camins.

Ella es va revelar aplicada.
Alumna avantatjada i capaç,
apta per a transmetre fidelment
les ensenyances rebudes.

La darrera germana va arribar
marcada, però, per la mancança.
Esperit sempre famèlic i assedegat.

Les tres germanes he conegut.
I les tres són captivadores.
Ah Si!!! Us ho asseguro.

Elles ho demanen tot de tu.
Entrega absoluta i cega.
Fins el punt d’exigir
soledat i tristesa com a tribut.

Mes... he obert els ulls per fi.
Sí! Ja sé que es diu el pecat
i el pecador s’hauria de callar.

Paga la pena, però, per un cop
ser indiscret per mor de fer un bé.
Que algú li serveixi d’advertiment.

La gràcia et dic de les germanes:

Ira, Avarícia i Enveja.

I ja que hi som...
de la mare també dono el nom.

De les tres, mare amorosa és la Por.

Comentaris

  • Si senyor[Ofensiu]
    bloodymaruja | 24-03-2014 | Valoració: 10

    Tens rao, quina coincidència. El poema és magnífic en un estil que eem recorda el de Bertold Brecht.
    Magnífic poema que m'ha encantat i va als preferits.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

147 Relats

246 Comentaris

82472 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com