Les separacions. "La immaduresa"

Podria ser un camí bonic...Enamorar-se amb més freqüència, sense reprimir-nos, sense cercar l'estabilitat. Però tenim tant prejudicis, tenim tants "objectius", tenim tanta por, volem tant que al final no tenim res dels altres i tornem a estar amb allò nostre...

salut!

Adaptació.
paraula clau, pedra angular de les relacions humanes en tots els sentits i aspectes de la vida: amor , treball, amics, un mateix.

Els anys ens poden ensenyar coses,
però si no aconseguim seguir el carrusell
dels canvis, caduquem.

Un es pot separar de tot :
de la parella , dels fills, dels amics,
de la feina , aficions,
però el pitjor de tot : d' un mateix.!

Llavors, ja mai mes aconseguim agafar el ritme, i el tren de les emocions,
s'escaparà per sempre.

Avet .

Jo he patit en la carn del meu fill una separació inesperada perquè, aparentment, s'estimaven amb bogeria. Però, un cop acabats els focs artificials, sembla que ja es necessiten noves emocions.
Em demanes l'e-mail i te l'envio
auroralmar@gmail.com
No sé que dius que farès amb "LLeugera d'equipatge", no tinc idea de com funciona tot això que feu, això ja em queda gran, però fes el que vulguis que a mi em sembla estupendament.
Petons

M'ha captivat aquest escrit, el tema em toca de prop, ho he viscut, i no sé que dir...perque des de fora sembla fàcil parlar de la inmaduresa
de la parella, però ningú pot viure i mirar dintre d'aquesta unió per jutjar, jo també he jutjat els altres d'inmadurs per separar-se.

No és fàcil separar-se, perque tant el que talla com el que se sent abandonat tots dos tenen sentiment de fracàs.

I no et dic que no, la meva va ser inmaduresa, però inmaduresa alhora de la unió i també és veritat enamorar-se és perseguir una il.lusió efímera que la rutina, cotidianitat va trencant.