Les primeres vegades

Hi han primeres vegades que son plaents, que t'ha agradaria repetir-les, tot que en la repetició es perd tot el misteri. L'experiència passada , que poses al servei de la repetició ajuda en aquestes oportunitats, a viure-les molt positivament tot i no ser la primera vegada.
En venen al cap tres primers vegades, en que els protagonistes eren gent propera a mi, i una primera vegada que vaig tindre que viure-la jo sol ( com totes les coses transcendentals que vivim els essers humans) .
No m'estendré en detalls morbosos, però l'explicació s'ha de fer. Un cunyat de trenta quatre anys, que sortia d'una greu malaltia que s'emblava superada, va traspassar.
Jo vaig ser el encarregat de comunicar-ho als seus pares, i la veritat va ser una experiència que m'ha marcat per sempre. Com li dius a una mare que el seu fill a mort?.
Quina impotència, quina ràbia. Ho vaig tindre que fer. Evidentment era una primera vegada.
Els altres dos casos tot i ser els protagonistes diferents, la situació va ser la mateixa.
La paraula càncer sols sentir-la ens posa malalts, tot que ara hi ha avenços que son molt positius per curar aquesta malaltia. Doncs imagineu-se deu anys enrere, quan la paraula càncer portava una carrega de profunditat letal
Doncs be, vaig ser el encarregat de llegir-li a la meva dona a les hores, el resultat de la analítica. Sabeu que es sent quan et miren angoixats i pregunten que?. Voldries ser tu el afectat, tant et dol el seu sofriment moral, la seva por. Lo pitjor que hi ha, es d'impotència, com pots consolar si tu no ho has viscut?. Va remuntar el problema, sen va sortir.
Però si no vols caldo dos tasses. Superat el primer, va aparèixer un altres d'etiologia diferent, no tenia res que veure amb l'anterior. A veure com li dius a la teva companya quan llegeixes l'informe, que el que pateix es un altre càncer? Era una segona vegada però poder mes dolorosa per mi que la primera. Sen ha sortit , i no li ha quedat cap seqüela aparent.
La mateixa situació em va passar amb un amic íntim, amb aquest no hem tingut tanta sort, ens ha deixar fa poc.
També en aquest cas, vaig ser el trist missatger d'una noticia, que mai, es fàcil de donar ni sen la primera vegada, la segona. o la que sigui.
El últim protagonista vaig ser jo. Estava clar que els vents bufaven agitats, el diagnòstic va ser rapit, i em vaig tindre que dir a mi mateix Fifo tens càncer, Era la meva primera vegada.
Com ho vaig encaixar?. Doncs molt millor del que em temia. Suposo que la convivència durant anys, amb malats d'aquest tipus et curteix. La veritat no em vaig ensorrar, no em vaig revelar, vaig traure forces de no se on i ho vaig acceptar. Vaig passar per la majoria de molèsties que han passat els meus companys de malaltia, i ara puc dir desprès de cinc anys, que ha estic curat. Ara toca esperar una primer vegada mes plaent. I soc a temps?. Fifo