Les primeres vegades

Un relat de: Fifo

Hi han primeres vegades que son plaents, que t'ha agradaria repetir-les, tot que en la repetició es perd tot el misteri. L'experiència passada , que poses al servei de la repetició ajuda en aquestes oportunitats, a viure-les molt positivament tot i no ser la primera vegada.
En venen al cap tres primers vegades, en que els protagonistes eren gent propera a mi, i una primera vegada que vaig tindre que viure-la jo sol ( com totes les coses transcendentals que vivim els essers humans) .
No m'estendré en detalls morbosos, però l'explicació s'ha de fer. Un cunyat de trenta quatre anys, que sortia d'una greu malaltia que s'emblava superada, va traspassar.
Jo vaig ser el encarregat de comunicar-ho als seus pares, i la veritat va ser una experiència que m'ha marcat per sempre. Com li dius a una mare que el seu fill a mort?.
Quina impotència, quina ràbia. Ho vaig tindre que fer. Evidentment era una primera vegada.
Els altres dos casos tot i ser els protagonistes diferents, la situació va ser la mateixa.
La paraula càncer sols sentir-la ens posa malalts, tot que ara hi ha avenços que son molt positius per curar aquesta malaltia. Doncs imagineu-se deu anys enrere, quan la paraula càncer portava una carrega de profunditat letal
Doncs be, vaig ser el encarregat de llegir-li a la meva dona a les hores, el resultat de la analítica. Sabeu que es sent quan et miren angoixats i pregunten que?. Voldries ser tu el afectat, tant et dol el seu sofriment moral, la seva por. Lo pitjor que hi ha, es d'impotència, com pots consolar si tu no ho has viscut?. Va remuntar el problema, sen va sortir.
Però si no vols caldo dos tasses. Superat el primer, va aparèixer un altres d'etiologia diferent, no tenia res que veure amb l'anterior. A veure com li dius a la teva companya quan llegeixes l'informe, que el que pateix es un altre càncer? Era una segona vegada però poder mes dolorosa per mi que la primera. Sen ha sortit , i no li ha quedat cap seqüela aparent.
La mateixa situació em va passar amb un amic íntim, amb aquest no hem tingut tanta sort, ens ha deixar fa poc.
També en aquest cas, vaig ser el trist missatger d'una noticia, que mai, es fàcil de donar ni sen la primera vegada, la segona. o la que sigui.
El últim protagonista vaig ser jo. Estava clar que els vents bufaven agitats, el diagnòstic va ser rapit, i em vaig tindre que dir a mi mateix Fifo tens càncer, Era la meva primera vegada.
Com ho vaig encaixar?. Doncs molt millor del que em temia. Suposo que la convivència durant anys, amb malats d'aquest tipus et curteix. La veritat no em vaig ensorrar, no em vaig revelar, vaig traure forces de no se on i ho vaig acceptar. Vaig passar per la majoria de molèsties que han passat els meus companys de malaltia, i ara puc dir desprès de cinc anys, que ha estic curat. Ara toca esperar una primer vegada mes plaent. I soc a temps?. Fifo

Comentaris

  • Tant de bo[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-11-2008 | Valoració: 10

    que les properes primeres vegades siguin d'assumptes agradables.
    Vull dir-te que, el meu marit, ha superat dos càncers, el segon de pulmó i està perfectament bé i fa una vida completament normal.
    Et felicito per la teva sensibilitat a l'hora d'escriure.
    M'ha agradat molt, també, "Plor de joia".
    Una salutació.
    Nonna_Carme

  • De tant en tant, a RC...[Ofensiu]
    Grocdefoc | 24-10-2008

    ...em trobo amb algun escrit colpidor com el teu...molt real i allunyat de qualsevol fantasia. Aleshores, sento que voldria dir i escriure moltes coses, però ben bé, què puc dir? Sembla que la vida ens posi a prova tantes vegades...
    La frase última, la pregunta que et fas al final, la interpreto com l'esperança que, en tot bon escrit, crec que hi ha d'aparèixer d'una manera o altra.
    Sense voler entrar en frases esteriotipades, crec que cada dia és una primera vegada; que cada dia, malgrat haver de suportar coses terribles, si hi posem una mica més d'atenció a la resta que ens envolta, ens podem adonar de que cada dia ens en passen moltes de coses, per primera vegada, i que no totes són tan terribles.
    Ara que et trobes recuperat, de segur que en tindràs moltes, moltes de primeres vegades plaents, perquè la vida sempre continua empenyent com la primera vegada.
    Fifo, acabat de conèixer, t'ho desitjo de tot cor.

    (Si m'ho permets, i esperant que no et sabrà greu que t'ho digui, només he trobat una coseta de llengua, tinc entès que no s'ha de dir "tindre que". La formula seria, si no m'equivoco: "haver de")

    M. Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fifo

Fifo

54 Relats

118 Comentaris

49844 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Naixcut el 1941 a Mas de Barberans (Mon tsià), he viscut quasi sempre a Bcn.
Graduat Social i Tecnic informatic des de 1968, estic gaudin d'un descans en el treball actiu, aprofitan-lo per escriure vivencies i sentiments en forma de relats i poemes.


fifoaika@gmail.com