Les llàgrimes de l'insubornable

Un relat de: Jordi Remolins

L'alcalde de la ciutat va cloure el panegíric vers la figura del recentment jubilat cap de la policia municipal, destacant la feina incansable en defensa de la justícia, i una rigidesa moral que l'havien convertit probablement en l'home més íntegre i noble de la comunitat. Amb una forta abraçada, van segellar l'emotiu acte, mentre els aplaudiments de tres centenars de persones ofegaven els plors del ja ex-funcionari, que acabava de ser rellevat per un agent d'academia amb un breu però brillant expedient. A través de les llàgrimes i per sobre de l'espatlla de l'alcalde, va contemplar difuminadament a diverses generacions de gestors, policies, polítics i altres antics companys de la gerència pública, i no va poder-se estar de lamentar profundament que a diferència d'ells, mai hagués tingut cap oferta mitjanament interessant per posar a prova la seva, això sí, elogiable insubornabilitat, i ara hagués de malviure els últims anys de vida amb una miserable paga, una medalla renegrida i una placa sobre el televisor.

Comentaris

  • Berenice | 07-12-2005

    sí, sí
    el que veig que m'agrada al primer relat que he llegit resulta ser un punt en comú en tots els relats que vaig llegint..
    sarcasme, "la vidamisma", tristor, petites desgràcies de la vida, no sé..
    sort que aquest trosset de vidre et fa companyia des de fa tant de temps.. sense ell seria malaguanyat tot això que et dóna per escriure :)

    besets

  • El solemne...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-10-2005

    ...començament no m'ha deixat entreveure un final tan irònic i amb un puntet de "mala llet" que ja, ja,...
    Felicitats, company de batalla! Vaig a llegir-te'n un altre.
    Salut i rebolica!

  • un bon apunt[Ofensiu]
    foster | 13-10-2005

    Sí, amb poques ratlles en tens prou per descriure un home i la seva vida en els trets més essencials.
    L'honradesa... com altres aspectes de la vida i de l'ésser, és un assumpte privat, quasi íntim, que cada u ha de valorar en la seva justa mesura.
    En tot cas, aquest "insubornable" no es retira només amb la medalla, la placa i una paga miserable... per a mi, és un home amb molt més que la majoria.

    foster

    Per cert: m'han recomanat un relat teu i no el trobo enlloc. "D'aquí o d'allà, sempre n'hi haurà per triar". Si et plau, si pots respon-me al fòrum.

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com