Les dones no es fan palles

Jo no en parlaria més d´aquest tema.
De fet he entrat en el teu espai per agrair-te el teu comentari sobre Pere Calders. Veig que a tu també t´agrada i t´asseguro que si de jove et va enamorar (torno a recordar la seva foto tan xula) de gran t´hagués captivat del tot.
L´exemple de genis com ell és el que compta i no pas les bestieses com les que tu denuncies i rebutges amb tota la teva energia que intueixo n´ és molta.
Res més. Una abraçada Autobhan.
Mercè.

ET FELICITO DE TOT COR, ESTIMAT AUTOBAHN, COM A DONA QUE SOC EM VAIG SENTIR I EM SENTO MOLT MALAMENT CADA COP QUE VEIG QUE AQUESTS DITXÓS RELAT DE "LES DONES TAMBÉ ENS FEM PALLES" TÉ TANT D'ÉXIT, LLAVORS PENSO QUE...BÉ...PREFEREIXO NO DIR EL QUE PENSO...M'HO GUARDO PER A MI SOLETA...
DE TOTES FORMES T'HE DE DIT QUE TAMPOC EM FAIG CENDRES, PERÒ QUE TINC MOLT CLAR EL QUE HE DE FER I FAIG PER PASAR-M'HO DE CONYA.
DANA

L'autopista és l'escurça camins on tothom, amb el seu vehicle, hi circula com pot .
Deixem que la vida vagi al seu ritme de cadascú. Això sí, si vols amb tots els possibles senyals de circulació.

un relat amè i divertit sobre un altre relat. Ets absolutament ocurrent i l'he trobat molt bo.

Només reivindicar el nivell de l'autora, Tiamat, d'aquell relat tant llegit, el més llegit. La pega és que molta gent potser no llegirà res més d'ella i és una gran autora, penso.

M'ha agradat molt!.

Exactament, les dones es fan -esdevenen-cendra, en el més darrer sentit de la paraula. Això si no les soterren de cos present, que aleshores esdevenem cucs i 'porqueries' (I això que abans estaven tan 'bones'!)
I referent als 'versets', són una 'delicatessen/merdeta' (nou concepte a investigar pels crítics) com hi ha molts a la vinya del senyor (i els meus el pose en primra fila).
Així que resumint, si fa no fa, 'cumentariet' acabat!
Salut i rebolica!

què en saps de molt! ho has aconseguit i punt.

Si, m'agrada, l'argumentació, el vocabulari, la rica raó que tens.( per dir-ho d'alguna manera)
Comparteixo ta opinió, i penso que ni jo ho haguere dit millor. I així, amb anglès, crec que és "cool", i una mica amb castellà, creo que es demasiado bueno, i abans de que caigui de cap a terra, i em quedi sense els cargols, pocs, que em queden, et valoro no amb un 1o, si no amb un MOLT BÉ, o amb un MOLT REBÉ. Perquè jo amb els números no hi crec, perquè no crec que les persones s'haguin de valorar amb un 10, o un 9, o un 8.. Si no, que les persones són simpàtiques, agradables, rialleres, sorolloses, amables, i un llarg etcètera.

Potser aquesta reflexió vé donada per les notes que els exàmens a vegades et regalen. Un 5, un 4, un 6.

Jo no sóc cap 5, ni mol menys cap 4. El 5, és la geografia, el 4 l'economia. I un 5 és més estudi, i un 4 són les ganes poques d'acabar el curs.
I un 1o?

Per mi no ets un 1o, pero si, un gran escriptor.

Seguiré passant.

Perquè et fa somriure, perquè l'autor se'n riu d'ell mateix principalment, però amb gràcia narrativa (que no és fàcil) i això el converteix en un relat sa, sa per la seva part científica i filosòfica, en resum, humana. No sé perquè no l'ha comentat ningú, perquè a banda de les opinions explícites sobre l'escrit de referència d'un altre relataire (hi estic d'acord, naturalment), has arribat a implicar al teu personatge i el seu alter ego, fent-los(jeje) dialogar i creant un nou relat.
Bon exercici.

angie

Estimat altre jo:

No em sembla malament del tot que miris de donar-li la volta a un relat ja històric sobre el que ja s'ha dit de tot. Tampoc trobo menyspreable l'esforç que has fet de posar-hi la veu crítica de "l'editor" que desmunti la demagògia tan elemental amb la qual has mirat de construir la primera part del teu discurs. El problema és que, si el que vols es desbancar en lectures i puntuacions negatives i positives aquell relat no has escollit el millor format, maco.

Primer: Mentre aquell poema és curtíssim, la teva broma és massa llarga. Jo estic totalment a favor d'un llibre de més de dues mil pàgines si la narració ho demana però un joc tan superficial -que s'esgota en ell mateix una vegada l'has llegit- com el que has plantejat no hauria de robar-li tant de temps al sofert lector d'Internet, el qual no està per hòsties.

Segon: Així com ja passava amb l'anterior broma innòcua que ens vas fer, penso que no n'hi ha prou en pretendre de tenir prou amb la teva suposada simpatia espontània per a que el relat pugui interessar a aquells que no en saben res de tu. Primer aprèn a escriure els teus relats i després, una vegada els hagis posat sota un rigorós examen, els publiques. Jo, personalment, admeto que moltes vegades he publicat alguna cosa sense haver-la repassat tot el que calia i així m'han anat després les coses.

Apart, et donc un darrer consell: t'exposes a que molestis a més d'alguna persona amb aquestes conyetes. Hi ha gent que ho passa molt malament per coses com les que tu ara, sense ni mirar-t'ho, et penses que et pots permetre el luxe de fer broma. No es tracta només de gent que tingui sentit de l'humor o no. Pensat-ho nen, t'ho dic de debó.

Bé, et deixo perquè no vull caure en el teu mateix error, error que, d'altra banda, desgraciadament compartim (l'allargament fins a l'infinit). Ah! I aquí tens l'1 que et mereixes (maleït sia que no hi hagi el zero!)

Adéu noi!