Incomplet sense tu

Un relat de: Deneb

INCOMPLET SENSE TU.

Tot això ha estat molt intens, potser massa, m'has ensenyat què és estimar a algú de veritat i sense condicions, amb tu he après a pensar primer en tu i després en mi. Tinc la sensació d'haver descobert que amb tu sóc una persona completa, doncs ets tot el que jo no sóc i sempre m'hagués agradat ser, malgrat això les circumstancies ens o m'han traït.
Ara em demanes que continuï amb la meva vida com si res i si s'escau que conegui noves persones i que em deixi portar com si res. Doncs no puc, malgrat això, m'hauré de forçar a fer-ho, saps, quan un descobreix com et pots sentir sent una persona completa costa tornar endarrere, les coses que abans m'omplien i em feien gaudir ara són insípides, no m'omplen i sento que mai mes tornaré a agafar-me la vida de la mateixa manera, sempre hi haurà un abans i un després de l'Anònima. I per aquesta raó, em costarà molt ficar-me en una altra relació, ja que ara, ja sé què és estar complet i degut al meu inconformisme no estaré en una relació que no em faci sentir el que he sentit amb tu. Conformar-se amb menys seria una pèrdua de temps.
Desconec que passa pel teu caparró i mira que sempre m'havia semblat que era capaç d'entendre-ho quasi tot, però no, Sempre he estat una persona molt orgullosa i amb un alt grau d'autoestima, doncs, una de les meves dites preferides es "si no t'estimes a tu mateix qui vols que t'estimi?" i aquest orgull i autoestima em faran ser extremadament prudent quan tornis (si tornes que no ho crec). Perquè ara mateix sóc un mar de dubtes, la teva indefinició els últims dies ha estat font de molts pensaments, segurament infundats, per la meva part, però hi són, i van cremant-me per dins, no sé exactament què ha passat els últims dies, a platja d'Aro estàvem abraçats a la platja dient-nos que ens estimàvem i en menys de 24 hores tot va canviar, quin botó vas prémer per deixar d'estimar-me en un dia? Perquè d'ençà d'aquell dia quan hem parlat has estat molt freda i distant amb mi, no m'has tornat a dir que m'estimes... tot ha estat molt estrany i ara estic per primera vegada totalment descol·locat, no sé què pensar, ni què fer, ni si lluitar per tu, ni si tirar la tovallola, de fet em sembla que simplement no faré res... simplement m'alimentaré i veure aigua per continuar viu però a partir d'ara no en sabràs res més, de mi, et toca a tu fer el pas si ho consideres necessari, sempre t'esperaré amb una abraçada.
Diguis el que diguis i encara que m'has assegurat que no, no puc evitar pensar que jo no sóc la teva primera opció, de fet, si et poses en la meva pell t'adonaries que tot indica això perquè em deies que ja fa temps que tenies clar el que volies... però que no sabies com fer-ho, ara que ja has fet el mes difícil i ja has descobert el pastel, ell t'ha perdonat i tu estàs molt distant i freda amb mi.... entendràs que tot i que em fa mal desconfiar de tu, doncs no ho tinc clar. Ara segurament Estaràs enfadada com una abella, em sap greu, però em limito a ser sincer encara que no t'agradi el que et dic, no demanaré mai disculpes a ningú per dir la veritat. Tu et mereixes que et digui la veritat i considero que jo també m'ho mereixo, per tant, si tinc raó en el fet que estàs pendent de què passa amb la teva relació amb l'Anònim i descobreixes que no pot ser, després no pensis en mi, no et demano que em diguis res, simplement respecta'm com a persona i no vinguis a mi, si ho fas serà perquè realment vols estar sola un temps i un cop recuperada vindràs a mi i jo ho entendré així i no t'ho tornaré a preguntar mai més i espero que per fi pugem ser feliços del tot.
Gràcies per ser com ets i per fer-me una persona completa, encara que només fos per pocs mesos, estic orgullós de com m'has canviat i espero ser així per sempre més, tot i que incomplet sense tu, alguna cosa he après de tot això potser ara ja no sóc tan incomplet com abans. T'estimo i em sembla que sempre t'estimaré.

PD: No em deixis missatges al messenger, doncs no els rebria mai, per assegurar-me que no cauré a la temptació de molestar-te en aquests moments que vols estar sola t'he eliminat dels meus contactes, a més, he esborrat el teu telèfon del mòbil, i publica tot el que vulguis a la teva pagina web, també l'he esborrada dels preferits i no la recordo per tant no la puc consultar, ara no tinc altra via per contactar amb tu que no sigui el correu de la universitat (no t'enfadis) ho he fet per que així ets tu qui hauràs d'iniciar el que sigui quan vulguis lliure de pressions, Ja vindràs si s'escau i si no, ja ens veurem l'any que ve a classe i amb el temps, serem bons amics, espero.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Deneb

6 Relats

16 Comentaris

6674 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
No hi ha gaire a dir, ciutadà del món que intenta que la seva existència en aquest món sigui el més agradable i divertida possibe tot intentant en la mesura del que sigui possible fer feliços als que m'envolten...