L'Auca de la derrota electoral d'Aznar.

L'auca de l'enfadós 2.

Aquest poema té com a títol complet: L'auca de l'enfadós 2; l'hereu del cagaelàstics; la derrota electoral de l'Aznar.

És, senzillament, una reflexió sobre l'actualitat alhora que una forma de fer passar una bona estona. No s'ha pretès fer una obra genial, només divertir una mica.

La història del poema és senzilla. Com a admirador que sóc de l'auca de l'enfadós (l'auca de l'enfadós fou un poema creat per Concepció G. Maluquer), aviat me'n vaig adonar que el Franco i l'Aznar tenien coïncidències com a "enfadosos". Els dos eren dèspotes "admirats pel poble" (diguem-ho així; pel seu poble), i, pels dos, els catalanistes resavem perquè se'ns els poguéssim treure de sobre. D'haver durat per llarg, qui sap les glòries que ens haguessin fet sobre Espanya aquests dos (i ho dic seriosament).

Per tant, era evident. Franco era el cagaelàstics, i l'Aznar el seu hereu. Només era començar a pensar, i que se'm ocorregués un poema.

Finalment n'he fet un. No diré que sia tant bo com l'Auca del cagaelàstics original, no diré que sigui un poema genial, però crec que està bé. En tot cas, aquí queda, com a paròdia d'un dels pitjors taps a la gola que ha tingut clavat el catalanisme (i, perquè no considerar-ho així? també Espanya l'ha dut ben clavat a la gola). I Aznar va ser elegit democràticament! Però en fi, crec que ara per ara és millor distreure'ns una mica amb el poema, les preocupacions ja venen soles. Aquí teniu L'auca de l'enfadós 2.

Nota posterior: el poema fou fet alguns mesos després de la derrota electoral d'Aznar el 14-M i alguns mesos abans de l'Auca de Rajoy.

El poema.

El sr. Aznar, gloria d'Espanya,
ens té penjats d'una canya,
i si la canya cau,
catalans adéu siau.

Amb el seu pla hidrològic ens seca,
l'Ebre, València i fins la Meca,
amb la tuberia i l'embassament,
i ens volen a tots rient!
La plataforma de l'Ebre es mourà
i l'Aznar, bon vent i a cagar!

I per emprenyar encara més, la Lou,
que els collons ben se'ns els cou!
Els fills dels rics arribaran a ses metes,
i pels pobres, les molletes!

La religió obligatòria a les escoltes,
que aquest gol, l'Aznar, ens el cola.
Entre Rajoy, Aznar i Franco,
de respecte, ni molt ni manco.

14 de març, fotem-li canya,
que ens juguem el futur d'Espanya,
visca la Catalunya gran i lliure,
en la que tots volem viure!

A Atocha i amb Irak,
l'Aznar l'han donat pel sac,
però com a l'Aznar tot li perdonen,
aviam si pel darrera, encara ens donen!

Els del PP han quedat segons,
guanya el PSOE per collons!

L'Aznar, de la derrota, no somriu,
no ens faràs mai més el viu!
És que Espanya ja no et vol,
i els catalans marquem un gol!

Els independentistes estan en acció,
i la fotran ben grossa, déu n'hi do!
Amb Aznar fora del poder,
no deixarem res per verd.

Amb Zapatero t'adormiràs?
No li'n facis massa cas.
Té l'Espanya eterna preparada,
i ens fotra una enredada,
si no ens posem tots d'acord,
en tenir Catalunya al cor.

Amb Carod, Saura i Maragall,
quant ens queda per fer, carai!
Ara sembla que tenim una possibilitat,
de fer-li a Espanya escac i mat.

Aznar, volies Franco resucitat?
Doncs "ho sentim", l'has cagat!
I aquests són els quatre fàstics,
de l'hereu del cagaelàstics!

----------------------------

Visita La Stoa: www.lastoa.com