L'astronauta

L'astronauta


L'astronauta es desperta a les 07.00 gràcies a l'estrident «Bon dia. Són les 7» del centre de control. Després, encara una mica atordit, surt de la llitera on dorm i es dirigeix cap a la zona de neteja personal i necessitats fisiològiques de la seva nau espaial, la Mercat 2.1.1. No es pot dir que sigui un vehicle de grans dimensions, perquè de fet només fa uns 70 m2; però, per poder realitzar la solitària missió que se li va ordenar, n'hi ha ben bé prou.

A l'interior de la Mercat 2.1.1 hi fa una mica de fred. Per tant, quan l'astronauta surt de la zona de neteja personal, es dirigeix fins al termòstat del passadís central i consulta la temperatura. Divuit graus Celsius. Llavors, manipula l'aparell perquè la temperatura a l'interior de la nau pugi fins als 20 graus. Tot seguit, l'astronauta sent el soroll familiar i reconfortant que produeix el sistema de calefacció i refrigeració i es dirigeix cap a la zona de provisions i d'alimentació de la Mercat 2.1.1.

L'esmorzar de l'astronauta és frugal: un bol de te amb dos terrosos de sucre i un núvol de llet i dues galetes de cereals enriquides amb tota mena de vitamines i minerals. Després de menjar-se-les, i quan encara li queda mig bol de té, l'astronauta es dirigeix fins a la sala de comandament de la nau i engega l'ordinador central. Tot seguit, encén un cigarret i s'acaba a poc a poc el te que encara li queda al bol. Després, consulta els missatges del centre de control. Només n'hi ha un que diu: «No t'oblidis de regar les plantes i de verificar les provisions d'aliments i d'aigua».

L'astronauta, després de llegir el missatge, sap perfectament el que significa. Els del centre de control saben que se li estan exhaurint les provisions d'aigua i d'aliments i això només vol dir una cosa: que haurà de sortir a fer un «passeig» a l'espai exterior. Resignat, l'astronauta respon el missatge: «OK, centre de control. Salut. A.». Malgrat les enormes distàncies que separen la seva nau del centre de control, l'astronauta sap que la seva resposta hi arribarà al cap de pocs minuts. Tot seguit, i obeint les instruccions rebudes, abandona el centre de comandament de la Mercat 2.1.1 i es dirigeix fins a la zona d'entrada i descompressió, just al final del passadís central de la nau.

Quan hi arriba, obre la porta, hi entra i la torna a tancar. A partir d'aquell moment qualsevol errada podria ser fatal. Per tant, l'astronauta fa un esforç per concentrar-se d'una manera brutal en les accions que ha de dur a terme. Per anar bé, ha d'aconseguir la perfecció de la cerimònia del te en tots els moviments que farà d'ara endavant. Així, doncs, verifica que el seu equipament funcioni bé i després s'enfunda el vestit espaial. Tot seguit, el corda, el tanca i llavors es posa el casc i connecta el sistema d'aire. A partir d'aquell moment, tot el que l'astronauta sentirà serà només la seva respiració. L'enorme silenci sideral i la seva respiració.

Inspiració i expiració, res més. L'astronauta prem el botó d'obertura de la porta exterior i llavors pot veure el replà de l'escala. Tot seguit, surt de la Mercat 2.1.1 i tanca la porta d'entrada. A l'escala hi ha 16 esglaons fins arribar al portal. L'astronauta els baixa lentament, amb precaució, sempre escoltant només el so profund de la seva respiració. Quan arriba al portal, l'obre i baixa els dos esglaons. La porta es tanca darrere seu sense fer soroll. Ara ja és a l'espai exterior.

Després d'uns quants metres de protecció que representen el carreró d'entrada al portal, l'astronauta es troba just al començament del carrer del Mercat. A partir d'ara haurà de maniobrar amb molta precaució i sobretot no perdre mai l'autocontrol. Des de l'altre costat del carrer se'l saluda amb paraules que no pot escoltar. Tanmateix, l'astronauta aixeca el braç dret en senyal de bona voluntat i continua endavant. El primer entrebanc ha estat superat. Després, i sempre escoltant només la seva respiració, l'astronauta acaba de baixar el carrer i arriba finalment a la plaça del Mercat.

El «passeig» per l'espai exterior només durarà uns trenta minuts. Tanmateix, l'esforç de concentració i d'autocontrol que suposarà aquest curt espai de temps esgotarà les reserves d'energia físiques i psíquiques de l'astronauta. El fet de saber que qualsevol errada o simplement un gest precipitat podria ser fatal, l'esgoten al cap de pocs minuts. L'astronauta sap que l'espai exterior és un territori terriblement hostil. La tensió que li provoca saber-ho fa que cada pas dut a terme fora de la seguretat de la seva nau espaial el deixi esgotat.

Tanmateix, al cap de trenta minuts, l'astronauta torna del seu «passeig» per l'espai exterior. Està baldat. Ha superat nombrosos perills sempre escoltant només el so, ara pausat, ara accelerat, de la seva respiració. Fent un darrer esforç, obre el portal i puja lentament els 16 esglaons que el separen de l'entrada de la Mercat 2.1.1. Llavors, obre la porta i hi entra. Tot seguit, es treu el casc i el vestit espaial i respira a fons. Després, deixa els queviures a la seva zona i va fins a la sala de comandament. Finalment, s'asseu davant de l'ordinador central, obre un nou document i comença a escriure: «L'astronauta es desperta a les 07.00...».


Doriangray