L'estrany cas del gastrònom desaparegut

L'estrany cas del gastrònom desaparegut

El títol podria ser L'estrany cas del gastrònom desaparegut. Això, però, sempre que es tractés de ficció, d'una novel·la policíaca; però el cert és que la desaparició d'un gastrònom suís, Pascal Henry, després d'haver dinat al restaurant El Bulli el passat 12 de juny no té res de ficció.
Ara bé, donades les estranyes circumstàncies que envolten aquesta desaparició (sembla ser que l'home estava fent una ruta gastronòmica internacional pels millors restaurants per després escriure un llibre), amb detalls incomprensibles com ara oblidar-se a El Bulli la llibreta negra amb la qual prenia notes, no estaria de més que personatges de ficció com Sherlock Holmes i el seu inseparable amic, el doctor Watson, poguessin intervenir en les investigacions que ha endegat la policia.
Tanmateix, no me'ls imagino tots dos vestits de blanc de cap a peus (i potser amb barrets de palla o fins i tot amb salacot) desembarcant els seus equipatges al port de Roses després d'una tranquil·la travessia des de Marsella. Evidentment, i abans que això, haurien travessat França a bord d'expressos d'època (amb màquines de vapor), i encara abans l'estret de la Mànega amb vaixell, just després d'anar des de Londres fins a Dover en ferrocarril. Tot plegat, i tenint en compte aquella època, un viatge de dies.
Malgrat tot, però, qui hauria pogut interrompre les vacances d'estiu (potser als Alps suissos?) del millor detectiu de la literatura? Evidentment, la Reial Societat Gastronòmica Espanyola (potser sota el regant d'alguna Isabel?) mitjançant una carta a la seva homòloga anglesa. Després d'això, i tractant-se d'institucions tan antigues, reials, amb tan de prestigi i, sobretot, d'un afer tan estrany, segurament el tàndem Holmes - Watson no hauria pogut refusar el cas.
Per tant, doncs, i després d'un llarg viatge (tant si s'hagués fet des d'Anglaterra com des de Suïssa), aquí tindríem els nostres personatges pujant dalt d'un cotxe de cavalls (potser un cabriolé?) i enfilant el polsegós camí fins a El Bulli. No cal dir que durant el trajecte el doctor Watson hauria suat la carcanada de valent sota el sol d'agost i que s'hauria queixat del clima extrem (per a un britànic) de la costa espanyola (sabria alguna cosa, en Watson, de Catalunya?). Entretant, però, el seu amic Holmes hauria restat en silenci, potser amb els ulls mig aclucats, com qui fa un inici de becaina, però alhora prenent nota mentalment de l'entorn natural i humà del desplaçament. Qualsevol detall, per insignificant que sigui, pot ser determinant per la resolució d'un cas tan estrany.
Així doncs, i al cap d'una bona estona, els nostres herois arribarien a El Bulli. Per cert, he oblidat esmentar abans que des de la seva arribada a la costa espanyola Holmes i Watson anirien acompanyats per un funcionari de l'ambaixada britànica que els faria de guia i alhora de traductor, mister Poole, Andrew Poole. Segurament (i és una pura especulació), hauria estat amb aquest senyor precisament amb qui el bon doctor Watson hauria xerrat interminablement des de la seva arribada a Roses i durant tot el curt viatge fins al restaurant. Però això, com és natural, no té cap interès. El que sí és cert, però, és que un cop arribats a El Bulli, mister Poole va ser l'encarregat de presentar Ferran Adrià a Sherlock Holmes i al doctor Watson.
Malgrat l'evidència que el més urgent era inspeccionar la llibreta negra amb les notes que havia fet el gastrònom suís desaparegut, el cas és que Holmes va insistir a fer un passeig tot sol per la contrada. Així, doncs, els altres tres, Watson, Poole i Adrià, van entrar a El Bulli per refugiar-se del sol inclement i per prendre un refresc (potser una llimonada ben fresca?). Entretant, però, Holmes caminava, observava i meditava.
Passat el migdia, va arribar l'hora de dinar, però Homes encara era absent. Van esperar-lo fins molt tard, però finalment es van entaular (convidats pel famós cuiner) i van atacar una de les moltes especialitats d'El Bulli. Després de tres plats, les postres, els cafès i els havans, Holmes encara no havia arribat. El cas es complicava, perquè ara la policia hauria de buscar dos desapareguts, el gastrònom suís i el detectiu més cèlebre de la història, Sherlock Holmes.
La desaparició de Holmes a Roses va ser notícia de portada en tots els diaris europeus. El detectiu encarregat de trobar el gastrònom suïs desaparegut també havia desaparegut. El misteri era del tot inexplicable. Als clubs anglesos, senyors i milords especulaven sobre la sort de Holmes en remotes i càlides costes espanyoles. S'hi podia fer alguna cosa des de Gibraltar? Caldria enviar-hi la Royal Navy? Què en deia el Parlament de tot plegat? Malauradament, però, ni Scotland Yard hi podia fer res perquè el cas quedava fora de la seva jurisdicció. Ara bé, què hauria pogut fer Scotland Yard sense l'ajuda indispensable de Sherlock Holmes?
Després de gairebé un mes rastrejant pam a pam el Cap de Creus (Watson i Poole tenien els peus destrossats per l'aridesa i duresa d'aquells viaranys), finalment la policia espanyola va trobar Holmes a cala Prona. Anava amb els pantalons arromangats, sense barret, i amb els peus dins de l'aigua netejava plats i forquilles. El retrobament amb Watson no va tenir res d'especial. Simplement li va dir: "Arriba tard, amic meu, el gastrònom suís i jo ens hem acabat el suquet de peix. Però no és preocupi, perquè al vespre tornarem a calar els filats".
Doriangray
Dijous, 7 d'agost de 2008