L'assassinat de Milna Grey

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

NOTA PRÈVIA: aquest relat consta de dues parts:
- Capítol I: plantejament del cas.
- Capítol II: resolució.
En aquest ocasió us remeto el Capítol I per si algú s'anima a fer de detectiu... És molt fàcil: no em dic Agatha Christie, jo ;-)

Personatges:

MILNA GREY: cèlebre cantant assassinada.
Jacques GULLIARD: nebot de la víctima. Esportista.
Felix GUTARD: membre de la policia judicial.
Angeline LETARC: germana de la víctima. Secretària d'ajuntament.
Évelyne SORCE: neboda de la víctima. Estudia a la Universitat de Niça.

Capítol Primer. Quan una gran veu s'apaga. Adéu a Milna Grey.

Niça, a 25 de juliol de 2003.
A la una del migdia, al despatx de Felix Gutard, membre de la policia judicial, té lloc una conversa amb l'inspector de torn sobre l'assassinat d'una popular cantant, la divina Beatrice LETARC, més coneguda pel sobrenom de Milna Grey.
-Bon dia, Gutard! Un assumpte espinós, aquest assassinat...
-A quin et refereixes?
-Al de Beatrice Letarc, la Milna Grey...
-Ah, sí, sí... apunyalada, oi, inspector? Serà un assumpte complicat.
-I que farà història, Gutard, pots ben creure'm. Ho dic per la fortuna. Parlem de nou o deu milions d'euros, si no vaig errat.
-I tu creus que aquest és el mòbil, no?
-Mestre, jo diria que sí. Com ja potser saps, hi ha tres sospitosos a la llista: la senyora Angeline Letarc, la seva germana, el senyor Jacques Gulliard, un nebot de la víctima, i la senyoreta Évelyne Sorce, també neboda de la víctima.
-I a quina hora ha mort, la cantant?
L'inspector busca la resposta a la seva llibreteta de notes, i tot seguit respon:
-Justament tres o quatre minuts abans de les onze del matí. Els tres sospitosos han sentit el crit de la víctima des del saló, altrament dit la saleta d'estar, i s'hi han adreçat tan ràpid com han pogut. La primera en arribar-hi ha estat la senyoreta Sorce. Ha vist el cadàver enmig del creixent bassal de sang, ha cridat i... bé, finalment han arribat la senyora Angeline Letarc i el nebot, el Jacques Gulliard. Quan han entrat, el rellotge de pèndol del saló ha tocat l'ultima campanada de les onze. Cal admetre que aquest rellotge és una relíquia de l'any de la Maria Castanya, però creu-me, jo l'he examinat i puc assegurar-te que funciona perfectíssimament.
-Molt bé, molt interessant... I bé, de les coartades què?
-Precisament te les anava a comentar, i és que són molt sòlides per a tots els sospitosos.
-La de la senyora Angeline Letarc, per exemple?
-A les onze menys deu minuts la senyora Letarc ha trucat a l'ajuntament des de la seva cambra, situada al tercer pis de la mansió de la víctima. Just després de penjar el telèfon ha sentit el crit de la víctima. S'ha trobat amb el senyor Gulliard al menjador i des d'allà han sentit el segon crit, el de la senyoreta Sorce...
-Suposo que has comprovat la trucada, oi?
-Per descomptat. La France Telecom l'ha verificat. La trucada ha durat des de les onze menys deu minuts fins a les onze menys dos. I dos minuts és el temps que es triga per baixar, a pas lleuger, de l'habitació de la senyora Angeline Letarc al saló on s'ha produït el crim; un servidor ho ha comprovat.
-Perfecte. I del senyor Gulliard què me'n dius?
-Des de dos quarts d'onze fins que ha sentit el crit de la víctima s'estava al jardí amb una amigueta... Ja m'entens què vull dir...
El senyor Gutard deixa entreveure un somriure subtil.
-Consideres que s'entenen?
-Jo diria que sí... almenys a mi m'ho sembla. Però que consti que ell no ho ha pas admès.
-D'acord. I finalment la senyoreta Sorce...
-Des de les deu del matí fins que ha sentit el crit de la seva tia ha romàs a la terrassa ubicada al primer pis de la casa, on prenia tranquil·lament el sol. Un interessat veí, i dic interessat no perquè la conegués sinó perquè la repassava de tant en tant, ha confirmat aquesta declaració de la senyoreta Sorce.
-D'acord. Segon punt sobre la taula. Anem pel tercer: pots dir-me quatre coses de cada un dels sospitosos? És a dir, si vivien o no amb la víctima, les seves ocupacions...
-Ja ho tenia preparat i, amb el teu permís, aniré al gra. La senyora Angeline Letarc, germana de la víctima, té cinquanta-sis anys. És soltera i treballa de secretària a l'ajuntament. Jo crec que com a tal és l'eficàcia personificada. És més aviat antipàtica i és tot un exemplar d'aquella espècie en perill d'extinció que popularment s'anomena "de la vella escola". És una gran amant de l'ordre, l'endreça, la sobrietat i totes aquestes coses...
-Una solterona model estàndard, vaja...
-I força amargada, diria jo.
-Possiblement. Fa molt que viu amb la víctima?
-Déu ni do. Ha dit que vivia amb la seva germana des de feia quinze llargs anys. La senyora Angeline Letarc s'ocupava de fer les feines de la casa, ja que Milna Grey, si no estava de gira, estava en repòs...
-Ah sí, és veritat, em consta que era de naturalesa malaltissa... I del altres dos, què me'n pots dir?
-Bé, en primer lloc que ni l'un ni l'altre vivien amb la seva difunta tia. Es pot dir que a l'hora del crim eren a la casa per casualitat.
-Però concretament, per quina raó?
-Bé, doncs... ambdós han dit que feien una visita de cortesia a la seva tia... Jo crec, si em permets l'observació, que el tal Gulliard és, ejem, un paràsit. Segons la seva declaració, ell és esportista i en aquests moments s'està entrenant per tal de poder participar als propers Jocs Olímpics, però... jo en tinc els meus dubtes. Té dinou anys i és... vull dir que sembla força indisciplinat. No crec que hi guipi més enllà de la festa, la mode i la bona vida. Jo crec sincerament que és un cap de pardals. Viu a Marsella amb la seva mare, em penso.
-D'acord. I la senyoreta Sorce?
-Potser també és un paràsit. Però almenys estudia a la universitat i personalment crec que és una mica més intel·ligent que el seu cosí. Té 20 anys i li encanta la moda. Aspira a convertir-se en actriu o cantant, com la seva difunta tia. Resideix a Saint-Etienne amb els seus pares. I a semblança del seu cosí, cal dir que no vol saber absolutament res de costums, tradicions i totes aquestes coses, que qualifica d'antiquades i obsoletes.
L'inspector continua enumerant algunes característiques de l'Évelyn Sorce i del Jacques Gulliard. Però Gutard no l'escolta. Els tres sospitosos han començat a donar voltes al seu cap i el mantenen en un estat de profunda concentració. Els tres sospitosos i, naturalment, la fortuna de Milna Grey, les coartades, l'hora del crim i totes les informacions que ha anat rebent.
Des de la finestra del seu despatx, distretament, contempla el mar. El blau marí de les ones és intensament viu. Gutard arqueja els llavis en un somriure fugaç. Realment és força simple. Perquè només hi ha un assassí, i l'assassí només pot ésser aquesta persona...
-Digues-me una cosa -l'interromp-, on són els sospitosos?
-Al primer pis de la comissaria. Que potser tens alguna idea, Gutard?
-Doncs... bé, no és només una simple idea...

Comentaris

  • Naiade | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Claretat diàfana[Ofensiu]
    Carme Cabús | 12-06-2005

    Un relat molt ben portat, d'una claretat expressiva diàfana que la fa molt atractiva. Els diàlegs són deliciosos, ben dosificats, amb la informació justa i precisa que cal. Els girs del relats, com canvia el punt de vista, estan molt ben fets. Els personatges estan molt ben descrits i són volgudament tòpics (potser un pelet massa, pel meu gust, però no sóc ningú per dir-ho).
    La solució m'ha semblat massa fàcil, amb una mica de manca de base. Arranjada, com si diguéssim, d'un cop de ploma. M'ha semblat que no passava d'una hipòtesi que necessitava alguna comprovació per fer-la convincent.
    En conjunt, m'ha encantat tota la claror, els personatges, la trama, els diàlegs, i les figures d'inspector i ajudant.
    Ets un mestre, Vicenç. Sempre he volgut fer un relat d'intriga, i amb el teu tu m'hi has empès una mica més.

    T'envio una abraçada.

    (ehem Déu n'hi do)

  • No faré trampa[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-08-2004 | Valoració: 9

    i contestaré abans de llegir la segona part. Seria massa obvi que fos la germana, em sembla a mi. De manera que la parelleta té forces números, ell no és ningú pel que comenten els protagonistes...

  • he fet el que he pogut[Ofensiu]
    Shu Hua | 18-08-2004 | Valoració: 9

    acceptant el repte, m'he llegit el relat amb atenció (cap esforç, per altra banda, perquè és un plaer llegir coses tan ben escrites) i crec que l'assassina és la germana. perquè fa les feines de casa i ha pogut desajustar el rellotge del menjador. I perquè, com diu el Perdix, és l'única que no l'ha vista ningú. Suposant, per altra banda, que el voyeur de la neboda i l'amigueta del nebot siguin "trigo limpio".
    ho he encertat? M'encanten aquests reptes! I és veritat, sembles l'Agata Cristie.

  • El publicaré[Ofensiu]

    Aquesta setmana. La meva germana també està intrigada. Gràcies pel teu comentari, perdix!!!

  • mmmhhhh...[Ofensiu]
    pèrdix | 16-08-2004

    ...em sembla que només una persona ha tingut temps d'assassinar la pobre Milna. Així d'entrada, només a una de les tres no l'ha vist cap persona que en pugui donar testimoni...

    Ara que tu t'assembles més a Agatha Christie (literèriament parlant, es clar) que jo a Hercules Poirot (detectivescament parlant, es clar). Segur que se m'ha escapat algun detall i vaig completament equivocat...sempre em passa.

    Et dic com al Miquel: t'espero assegut al final del relat esperant que trobis el moment adient per publicar el desenllaç.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: