Cercador
L'amor no té sexe
Un relat de: llibertària- Compartir:
Per fi el govern accepta el matrimoni entre parelles homosexuals, a partir d'ara deixarà la estúpida frase de -el matrimonio és una union de un hombre y una mujer- per passar a ser persones, sembla mentida com unes paraules canviades, ho canvien tot radicalment tenint en compte el racisme que sempre hi ha hagut cap a la homosexualitat i que moltes vegades s'ha tractat com una malaltia. També hi ha qui fa l'equació de homosexualitat igual a sida, jo no sé si és una opinió més o ignorància. I tampoc acabo d'entendre amb la puta mania que hi ha amb que em de ser robots que funcionen a partir de un ordinador central que ha de controlar els sentiments i les emocions, com negar drets, com pots negar un matrimoni i com pots negar un fill? Qui ets tu per dominar sobre la vida d'altres? A més ho trobo tan de l'edat mitjana això de negar i negar drets, com si visquéssim segles enrere la diversitat i la tolerància és una manca de educació i sobretot cap a l'església.
Diuen que durant l'adolescència és quant et comences a conèixer a tu mateix, i d'aquí comences a saber, o si més no a plantejar-t'ho sobre que és el que t'agrada, els nois o les noies. Fa com un parell d'anys que me van sortir molts dubtes i sentia que realment m'agradaven les noies, però també m'agradaven els nois, i finalment acabava que m'agradaven els dos o potser cap. La veritat és que encara no sé la resposta a les meves preguntes, se que per ara sols he estat amb nois, no ho he provat mai amb cap noia, i principalment em fixo amb els nois, això demostraria la meva heterosexualitat. Però encara no està determinada, l'únic que sé és que sóc persona, i que em molen les persones, que l'amor no té sexe i qui el busca és presoner de la seva sexualitat. Sols és busca llibertat i un poc de felicitat. Ja era hora que és tingués en compte, no l'homosexualitat sinó la humanitat.
Comentaris
-
No m'enfado[Ofensiu]NinniN | 08-10-2004
No m'enfado, perdix, home, però és que (ara no t'enfadis tú), el teu comentari em va semblar:
1. Molt repel.lent. Però molt, molt, i molt.
2. Que desmereixia el relat de la llibertaria (et faltava algun comentari sobre el relat... que al cap i a la fí és lo important, no la meva visió de la vida (si hagués volgut que me la comentèssin, l'hauria publicat com a relat, no com a comentari)).
Per altra banda, segueixo mantenint la meva frase sobre contra natura, que (com que sóc tant prepotent com per definir-ho), em sembla molt encertada.
I no oblidis: VA EN CONTRA NATURA DIR QUÈ VA EN CONTRA NATURA.
Jajajaja
Vinga, una altra abraçada al 100 % (que lo del 50 % només era una eina per a irritar, per part meva!!).
NinniN
-
ara he vist la reposta[Ofensiu]pèrdix | 08-10-2004
si exceptuo l'ultima frase, totalment prescindible, si vols, en el comentari només he repetit la teva frase per si et venia de gust reflexionar.
El matís del final l'he fet precisament per a confirmar el que tu dius: que les interpretacions de qui et llegeix no han de conincidir plenament amb la teva intenció. Si a sobre la frase és contradictòria, com era la frase de la disputa, doncs pitjor m'ho poses.
Si t'ho mires bé, i si s'entengués el que dic, tots dos estem dient el mateix. ("les contradiccions no són tant".)
I evidentment, quasi em fa vergonya comentar-ho, pots dir, pensar i escriure el que vulguis, només faltaria.
Apa, no t'emprenyis.
Una abraçada 100% -
Perdix[Ofensiu]NinniN | 07-10-2004
Tots tenim la prepotència de dir què va en contra natura.
Mentre tu em dius que "haig de medir les paraules" (altra banda sorprenent en una web on crec que regeix força la llibertat d'expressió), també s'entén que tú estàs acceptant la meva definició de contra natura, i per tant me l'estàs definint i aplicant, a mí mateixa i a tú mateix, pel que podriem començar en un cercle viciós de mai acabar, de tú has dit, que jo he dit, que els dos som uns prepotents perquè definim... bah, passo.
Aaaix, les paraules, perdix. Les paraules, estàn per ser escrites, i dites. El que es diu entre línies, o d'una manera diferent, és subjecte a les opinions dels demés. OPINIONS, no sentències. Perquè sempre hi ha interpretacions i més interpretacions. Que normalment poques vegades coincideixen amb el que pensa qui escriu les paraules.
I penso que les contradiccións, a vegades no ho són tant.
A mí, sincerament, se me'n refot (i perdoneu l'expressió) què va i què no va contra natura (al cap i a la fí, és una expressió francament desafortunada, i inventada, com el "marketing", la "globalització"... El que sí sé, és el que m'agrada i el que no m'agrada, i francament, ho accepto gairebé tot menys les maldats i tot el que se'n derivi. Concretament la repressió, sigui o no sigui feta amb maldat.
Apa, seguim amb el "debat"?
Una abraçada (a tú mitja, perdix! jejeje).
NinniN -
ai, les paraules[Ofensiu]pèrdix | 06-10-2004
Va contra natura tenir la prepotència i la poca vergonya de definir què va en contra natura.
NinniN, no estàs definint tu ara el que va contra natura? Fixa't com comences la frase.
Les paraules, no tant els pensaments, ens enganyen més sovint del que pensem.
-
Ben expressat el que hauriem de sentir tots[Ofensiu]NinniN | 06-10-2004
Tot i que jo també em declaro feliçment heterosexual (sexualment parlant), et feliçito per expressar amb paraules clares i sense taps, el que tots hauriem de pensar (i que jo penso, i sento).
El món hauria de ser regit pels sentiments, no pel sexe, i els sentiments (l'amor entre ells), no, que no en tenen de sexe.
Va contra natura tenir la prepotència i la poca vergonya de definir què va en contra natura.
I davant la teva "indecisió sexual", veig que estàs molt tranquila. No es defineixen gairebé mai, a l'adolescència, les inclinacions, més aviat cap a mitjans de la vintena... qui sap, igual tens la grandíssima sort de ser Bisexual, Llibertària! jejeje.
Una abraçada,
NinniN -
MOLT BEN DIT!!!![Ofensiu]FRAN's | 05-10-2004 | Valoració: 10
KUANTÍSSIMA RAÓ K TENS. tot i que jo (per ara) no m'he plantejat la meva sexualitat, sóc feliçment heterosexual. però encar no entenc com la gent pot sentir menyspreu, repugnancia o altres merdes per algú que igual a ell (santíssima merda aixo de l'homofobia...).
gran relat. i ke en facis molts més
FRAN's
