Cercador
L'amor i la mort són dos tòpics de la tradició literària occidental.
Un relat de: mistika- Compartir:
L'amor i la mort són dos tòpics de la tradició literària occidental des de l'època dels trobadors. Sí, els trobadors, aquells homes de l'edat mitjana que escrivien sobre un amor impossible o la mort de l'estimada.
De totes maneres, jo crec que sobretot s'ha escrit sobre l'amor. La mort va quedar en segon pla, ja que sempre a fet més respecte, i molta gent sentia recel a parlar o escriure d' aquesta. Els únics autors que s'han atrevit a mofar-se, a insultar i a desafiar la mort van ser Ausiàs March i Salvador Espriu; aquests són els valents de la literatura catalana i occidental.
L'amor: doncs com molt bé diu el títol del meu relats aquest és el tema escollit per molts i moltes persones, però només occidentals sinó, jo m'atreviria a dir d'arreu del món.
I jo em pregunto, per què són topics? Per què són escollits per a tanta gent? Doncs no ho sé la veritat. I per moltes vegades que em faci aquesta pregunta, veig i sé per dades empíriques que si que ho són.
Jo els primers relats que vaig publicar a www.relatsencatalà.com, amb el pseudònim de mística, (publicitat gratuïta) eren d'amor. Us podeu preguntar per què i per què no?
L'amor, un tema que des de ben petita m'ha inspirat. Trobo tan bonic que hi hagi literatura que serveixi per expressar els nostres sentiments i que millor que explicar-los quan estàs enamorat?
Tot això que he dit que és molt maco, però no cal oblidar la segona paraula clau del títol. Què us pensàveu que com he dit que sempre l'hem deixat en segon pla, jo anava a fer el mateix? Doncs no. A mi com heu pogut comprovar m'agrada molt escriure des de ben petitona; i he après a l'escola que no tot sempre són flors i violes i que també existeix una lírica anomenada lírica del dolor. Així que si alguna vegada ho he passat malament perquè he perdut un familiar estimat, m'han trencat el cor (metafòricament) o m'he deprimit per quelcom; he pogut esbravar-me utilitzant la lírica del dolor.
I per acabar i no fer-me més pesada, afirmo i reafirmo el títol.
Comentaris
-
i oriental, també.[Ofensiu]Shu Hua | 26-11-2004 | Valoració: 8
potser són dos tòpics univrsals i ho deuen ser perquè son les forces que mouen el món, no? Reflexions interessants. En llegir allò dels trobdors, em venia a la memòria les "crónicas a la muerte de su padre": recuerde el alma dormida, avive el seso y despierte, recordando cómo se pasa la vida, cómo llega el dolor, cómo, anuestro parescer, cualquiera tiempo pasado fue mejor..." Sempre m'han semblat uns versos molt bonics.
També penso que l'amor i la mort estan relacionats i per això s'han tornat tòpics. Al cap i a la fi, l'amor sempre s'ha relacionat amb la fecunditat (és ara que no ho fem). I perquè puguin néixer noves persones, n'han de marxar d'altres. Dels morts neixen cucs, que fan fem, que alimenta plantes, que alimenten animals, que alimenten humans, que s'enamoren i es reprodueixen i després es moren i...
I ja m'acomiado perquè m'enrollo massa.
Quin és el teu relat de vampirs? Encara no està publicat, oi? Tinc moltes ganes de llegir-lo. Aquests temes són fascinants, oi que sí? -
Interessant[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 13-11-2004 | Valoració: 9
Hola mistika!
M'he llegit els teus dos últims relats. Aquest en particular m'ha semblat una reflexió interessant que aporta la teva visió sobre els conceptes vida i mort.
Una observació que et feien a l'anterior relat era que potser hi faltava un xic d'humor. De fet, jo també confesso que m'encanta la ironia fina, i a RC n'hi ha alguns mestres (alguns relats del Sergi Yagüe són així. Un que per exemple et puc recomanar és WESTERN, però en té de millors en aquest sentit [la ironia] que intentaré recordar per dir-te). Amb una mica d'humor, crec també que millorarien. Et recomano un dels millors relats (no dic el millor però gairebé podria dir-ho) d'humor que he llegit a RC. L'autor és un tal Beni que no ha publicat res més des de fa la tira de temps. En té només dos a la web, i dels dos et recomano "El que tu vulguis, nena!". Pot semblar un tòpic de tot el que s'ha escrit ironitzant sobre el fet de casar-se, però és boníssim com ho ha escrit!
Bé, res més per ara. Continuaré llegint!!!
Una abraçada ben forta
Vicenç
