L'Amélie dels meus conteS

Un relat de: kispar fidu

Recolzada sobre la taula
romans tendra i calmada,
amb els braços estesos
al voltant del cap,
com si el seu pes fos excessiu
per a poder suportar-lo.

Els ulls caiguts, cansats;
però dolços com sempre.
Aquell somriure incert i innocent
que va intercanviant cansament amb dubte.

La teva mirada em reclama una carícia
i no m'és difícil regalar-te-la.
Tenir-te allà, recolzada i relaxada;
mirant-me amb ulls sincers mig aclucats.

Les mans s'aturen sobre el teu front
reposant el seu pes damunt la teva pell.
-Transporta'm- em demanes,
em tremolen les cames.

Elevo el teu cap
amb el suau moviment
de les meves mans.
-Tanca els ulls, deixa'm relaxar-te-

Les mans s'estenen sostenint el teu rostre
i mentre mantens els ulls aclucats
jo et miro fixament.

Bufo lentament sobre els teus ulls,
les parpelles es remouen tímides.
Amb els dits
descendeixo les teves galtes
i m'aturo
instal·lant-me al racó del teu coll.

Em mantinc aturada per uns instants,
retenint-te entre els meus palmells.
Deixant que el temps s'apoderi del nostre silenci
i ens faci omnipresents.

Em desfaig d'aquest moment de somni
i reprenent el contacte amb la teva pell,
aproximo els meus llavis sota els teus ulls
deixant que hi reposin tendrament.

Descendeixo, sense apartar-me'n,
acariciant amb tímids petons
el contorn de la teva expressió.

Tastant-te lentament
mentre et mantens relaxada
lliurant-te a les meves carícies.

Noto l'aire que expires amb delicadesa
repicant sobre la meva pell,
com si provés de passar desapercebut
intentant no fer soroll per no ser reconegut.

Sostinguda entre les meves mans
prenc consciència del moment
i un calfred m'envaeix intensament.

Aixeco la mirada
i t'observo per uns segons:
amb aquella tendresa
recobrint-te la cara
i la melodia de les més dolces cançons
saltironejant pel teu rostre.

Desapareix tot el que ens envolta
i sols tu i jo som presents d'aquest temps.
Apropo els meus llavis al teu somriure innocent
i dubtosa de les meves intencions
deixo que reposin sobre els teus.

A l'inici
sento la por entre les dos,
però ràpidament
els teus llavis donen resposta als meus
i m'envaeix la tranquil·litat.

Cautelosos s'exploren,
mentre unides
ens sentim transportar
i ens deixem endur per la màgia dels contes.

Comentaris

  • Conte contat...[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-04-2007

    Torno a passar pel teu espai i em trobo amb un poema lleu, dolç, bell, intens, que discorre en mig d'un silenci pausat, serè, fins arribar a la màgia de les narracions on tot era possible, on qualsevol cosa podia succeir en el moment menys esperat...

    M'ha agradat molt la passejada entre els teus versos amatents a les sensacions delicades, tendres i silents, un xic tímids però amb un batec interior constant que deixa ben clar que són vius, vitals, viscuts amb intensitat.

    Aprofito que sóc aquí, i que em sento a prop teu, per enviar-te una abraçada tranquil·la i suau,
    Unaquimera

  • Molt dolç[Ofensiu]
    Vesna | 20-04-2007

    Es un poema molt maco , molt dolç, molt tendre. M'agradat molt la sensibilitat amb la que t'expreses i la bellesa dels teus versos. Continua escribint així que es una delicia llegir-te.

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

861 Comentaris

211592 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo