L'albada

Un relat de: Bella_dorment

Amb les primeres espurnes del dia,
s'envà el començament d'una vesprada;
extermini de fulla caduca,
entre tons blavencs d'un càlida jornada,
essent fruit innat d'un tènue record,
i tot el temps present és nostre.


Amb els primers remors d'una ciutat en vaga,
resta desconeixença d'una vetllada ingrata;
Arxipèlag aïllat, miratge de vidre,
entre l'esguard inquiet d'una essència malvada,
pagant el preu de tenir l'infern a la consciència
i el cel aclaparant l'ànima feble.




Carpe diem...



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: