Camina que caminaràs

Un relat de: Bella_dorment

En les ciutats els meus ulls es perden entre les pampallugues de colors, els milers de sorolls que formen part de l'entorn creat per gent atrafegada: Mòbils, nens plorant, venedors, cotxes pitant, el tren, les grues i centenars d'obres...

I els típics objectes que hi seran encara que ja no hi siguis: Semàfors, escombraries, bústies, clavegeures, pantalles immenses, faròles...

Els personatges que decoren el paisatge ciutadà corren per les voreres atapeïdes i no saps on deuen anar amb tanta pressa. Curiositat? Doncs sí, molta!
Miro les cares d'aquesta gent, què estaran pensant? Quines ximpleries egoístes els hi ballaran pel cap?
Potser les mateixes que les meves, potser pensen en els seus estimats, potser recorden encàrrecs pendents, potser em miren i em critiquen per dins, potser recorden moments passats, potser tan sols no pensen en res.

I tu, en què penses quan camines pel carrer?


[;]
Ets dels que mires el terra, o alçes la mirada?
Ets dels que tenen por de trobar-se a algun conegut sense ganes de fer-ho?
Ets dels que no saben on van? Dels que si que ho saben?
Ets dels que segueixen el camí adeqüat? I si t'equivoques, què passa?
Ets dels que volen tornar enrere o dels que volen avançar?



Quantes preguntes...
I les respostes?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: