Cercador
la vida com un intermitent
Un relat de: silvia_peratalladaAra em sento diferent,
més adulta, més intel·ligent,
veient la vida com un intermitent,
sempre el mateix: taronja i negre
a vegades vermell.
Més alegre, lliberada,
inevitablement solitària,
que potser és el meu destí
deixar-se conèixer,
i canviar el camí.
Potser no hi ha dreceres
perquè arribis fins a mi,
i trigo a saber la teva existència,
conscient que al món en el que vius
hi ha un pont que et portarà fins a mi.
I no és que et necessiti,
però tinc ganes de sentir
les papallones a la panxa,
i la màgia en cada paraula
quan ens esguarda una copa de vi.
Però ja se sap, que va com va, i potser no és la meva història, la de viure estimant.
Comentaris
-
potser...[Ofensiu]Capdelin | 30-06-2005
aquest amor... diari, extremadament ple, enfarfegat, repetitiu, etern... en què ja se sap el que es farà cada dia i en cada instant... potser aquest amor... ja no encén ni crema ja...
potser una intermitència, un amor sorprenent, alternatiu, juganer, que marxa, s'amaga i torna... potser també és vàlid i viu...
un petonàs amigaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!! -
inevitablement solitària[Ofensiu]fageda | 13-06-2005
Inevitablement solitària, sincera i forta.
Com bé dius, va com va. Hi ha gent que alça un metre vuitanta, altres que no. Hi ha gent que viu estimant i sentint-se estimada, a nosaltres tampoc ens va tocar ben be això.
Però així i tot, es pot fruïr interiorment més del fet d'estimar, sense lligams, sense necessitats, comunicació pura.
T'ha sortit rodó, enhorabona.
M'he sentit molt identificada.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
580955 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....