La veritat no és la mentira.

En Pau era un jove dinàmic, inquiet, sommiador.
L'agradava viatjar, conèixer ciutats noves, gent nova, indrets en els que hagués passat alguna cosa interesant.
Tenia una parella encantadora. Mare d'una filla i amb una bona feina. Estava arrelada a la seva ciutat.
En Pau, però, malgrat la fama de persona sincera i íntegra, tenia un secret que li oprimia el cor.
En una època en que havien tingut problemes amb la seva parella, es va deixar portar per una companya de feina i va cometre la pitjor errada de la seva vida. Només va ser un cop, el primer i el definitiu, però l'afectà tant que li va ser impossible estimar amb la mateixa intensitat a la seva parella. Hi havia veus que l'avisaven, comentaris, rumors, però ell sempre ho negava tot. Al poc temps, una interpretació tergiversada, que no tenia res a veure amb tot allò, va esclatar i va acabar amb tot allò per el que havien estat lluitant.
En Pau es va fer una promesa. Canviaria de ciutat, de feina, de cercle d'amistats, tot, per tornar a recuperar la dona de la seva vida.
Per recordar la promesa, es va posar un petit anell al mateix dit en el que portava el que li havia regalat a ella i a la nena.
Sabia que el temps, la distància i l'amor podrien amb tot aquell desconcert.
Sabia que la veritat, venceria el dolor.