La Vall del Riu Vermell

Us sona? .Comença dient "trobarem a faltar el teu somriure " és un espiritual negre, una cançó amb la que els negres americans s'acomiaden dels seus difunts

Avui, això de somriure no està de moda, cal portar sempre una cara estirada, un posat seriós, com si algú que ens deu no ens pagues el deute, o cosa similar. I així, quan coincidim en algun lloc públic, comença una competició; qui pot ser més malcarat, més maleducat i ofendre més en menys temps, desprès tothom a casa seva, s'explica la situació, com si l'ofensor hagués estat talment la Mare del bon Déu !

En algun moment t'has aturat ha pensar perquè avui hi ha tants problemes de violència ?, no únicament, ni principalment amb les dones, no!, també amb els infants, els avis, i els homes i dones, fets i drets, als que amb qualsevol motiu u ocasió, se'ls menyste , se'ls humilia i se'ls ofèn.

Que com evolucionarà tot això ?, doncs malament, com si no ?, tenim un gran nombre de malalties psiquiatres, una veritable plaga de depressions, una munió de persones psicotiques, que tenen sortides de violència, imprevista e imprevisible, causada sempre per la mateixa raó, no estem fets per viure en aquesta ferotge lluita !

Avui, quants de vosaltres coneixen persones somrients ?, quants sou vosaltres mateixos, persones somrients ?. Aquesta cançó, està traduïda en la seva lletra, però no certament en el seu esperit; de qui és podrà dir - sense mentir - que en el dia del darrer comiat, trobarem a faltar el seu somriure ?

Pensava en això, mentre responia a l'enèsima persona malcarada del dia, malgrat tot em resisteixo, a parlar genèricament de "gent"; com sempre no he pogut aclarir, d'on procedia, la rancúnia, el mal geni, la sensació d'insatisfacció permanent.

Tinc al respecte algunes hipòtesis però ara com ara, m'abstindré de formular-les. De tota manera, us deixo una reflexió, de tots el mals del món, tu i jo - amic lector - no en som responsables , i no podem certament trobar-hi solució, però segur que hi estem fent la part que podem ? .Ens podem trobar fàcilment al grup dels que criden FOC !, FOC !, FOC !, però ni de lluny, estant disposats a passar les galledes d'aigua de ma en ma !

El que m'agradaria i molt, fora veure un canvi en les relacions interpersonals, que em permetés pensar, que de tothom, quan arribi la darrera hora, podrem dir ;

Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí
però el record de la Vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí !!!!!!!!!!!