DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.

A Catalunya en general, i al Vallès Occidental en particular, patim en l’àmbit sanitari – i en altres - “ llistes de desesperació” .

Des de fa temps, visites a especialistes, intervencions quirúrgiques, s’anul·len – cauen de a programació – sense cap raó lògica.

Tenim constància de cirurgies cardíaques i àdhuc oncològiques que s’ajornen arribat el dia, amb l’argument que les proves tenen un validesa de fins a 6 mesos.

Desprogramar = Anul·lar una cosa que estava subjecte a un programa.

No tinc constància de denuncies, ni de l’actuació d’ofici de la justícia.

L’article 196 del Codi Penal, se centra en una variant especial i específica del delicte d’omissió del deure de socors (quan és comès per personal sanitari). El tenor literal d’aquest article diu així: “El professional que, tot i estar-hi obligat, denegui assistència sanitària o abandoni els serveis sanitaris, quan de la denegació o abandó en derivi risc greu per a la salut de les persones, ha de ser castigat amb les penes de l’article precedent en la meitat superior i amb la d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, per un termini de sis mesos a tres anys”.

Les persones que pateixen una “ desprogramació “ tenen el comprensible temor que la formulació d’una queixa en l’àmbit sanitari, podria comportar-los un major període d’espera, i per descomptat, no es plantegen ni remotament interposar una denuncia davant la policia i/o els jutjats.