La trobada

Un relat de: Queca

Dos mirades que es busquen entre la gent,
Dos cossos anhelant trobar-se.
A l'andana tan sols un tren,
I al pit, un cor cansat d'esperar-se.

Ha arribat després de tant de temps
L'espera per fi ha culminat.
El busca entre la gent
I l'angoixa va amainant.

Encara és dalt del tren,
No s'atreveix a baixar l'esglaó.
L'últim encontre va ser tant diferent,
Es van acomiadar amb un petó.

I ara es tornaran a trobar.
Després de tant de temps,
Després d'aquell petó tan clar
Que ell hagués volgut esborrar.

L'hagués volgut esborrar perquè no va ser valent,
Perquè no va ser capaç de demanar-li,
Perquè just després va pujar al tren,
sense temps del cor donar-li.

I li volia donar el cor abans de marxar
Perquè l'estimava com mai havia estimat,
Però no la volia abandonar
Sense ni tan sols haver començat.

I ara se'n penedeix.
Se'n penedeix d'haver marxat.
Se'n penedeix d'haver-la besat.
Se'n penedeix d'haver tornat.

No es cansarà de buscar,
ha somiat tantes vegades amb aquest moment,
No ha pogut fer altra cosa que pensar,
Pensar en aquell petó constantment.

I ell també,
No l'ha pas oblidat,
Es va sentir tant bé
Que es creia que l'havia somiat.

Però la realitat és ben cura,
Ella el busca i ell espera.
L'espera pot ser tant dura
Que sembla que s'aturi fins i tot la primavera.

L'ha vist.
És aquí.
Però té un posat trist,
I ara ja no sap què dir.

No el recordava així,
Però el record pot ser tant traïdor,
Ell la veu allí,
I sent com se l'hi ha aturat el cor.

Baixa del tren convençut,
Ella corre cap a la seva presó,
es senten el cor dins d'un embut,
i es fonen en un petó.

Comentaris

  • GRÀCIES!![Ofensiu]
    Queca | 28-08-2004

    Gràcies a tots perquè em feu uns comentaris que no em mereixo...
    Lluís, a tu dir-te que la història no té res de real, bé, potser una mica, però digue'm que ha sigut una barreja de sensacions que vaig tenir, però en una altra situació totalment diferent.

    Un com més, moltíssimes gràcies a tots!!
    Mai em cansaré de dir-ho!!

    Una forta abraçada i un petonàs!!

  • veritat o fantasia?[Ofensiu]
    Lluís Soler i Blanch | 27-08-2004 | Valoració: 9

    Tinc curiositat per saber si aquesta història és un fet real o fictici...
    ( es que sóc un xafarder!!!!)

  • Diguem[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 26-08-2004 | Valoració: 10

    que m'hi he sentit en part identificat amb el personatge masculí. Almenys pel que fa a la primera meitat.
    Bonic poema que destaca el romanticisme més clàssic. Un altre cop, felicitats.
    I una abraçada ben gran!!!

  • Diguem[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 26-08-2004 | Valoració: 10

    que m'hi he sentit en part identificat amb el personatge masculí. Almenys pel que fa a la primera meitat.
    Bonic poema que destaca el romanticisme més clàssic. Un altre cop, felicitats.
    I una abraçada ben gran!!!

  • ES TROBEN, ES BESEN[Ofensiu]
    Marc Freixas | 26-08-2004 | Valoració: 10

    I s'estimen amb la bogeria del primer moment;
    l'instant primer de fer el petó,
    i d'enamorar-se de nou.

    El tren d'un amor per compartir els records;
    les vivències que tornen amb tu,
    i els desitjos d'estar junts.

    Bogeria d'estimar-se,
    records compartits;
    primeríssims petons d'enyor, d'un enamorament viscut amb passió,
    retornant a viure l'amor sincer, amb els desitjos d'estar junts.

    Es troben, es besen.

    UN PETÓ BEN FORT DEL MARC!!!
    ESCRIU I NO PARIS MAI!!!!!!!!!!
    FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

192848 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".